Són casetes d’entre 15 i màxim 50 metres quadrats. I es comencen a imposar com a tendència entre la gent que vol portar una vida més senzilla, modesta i independent. Aquest moviment s’ha batejat amb el nom de Tiny House i s’està implementant amb força als països del nord d’Europa.
Una de les seves pioneres és Marjolein Jonker, dels Països Baixos, qui va ser la primera en aconseguir el permís municipal per construir i viure en una caseta petita. Va necessitar un any de feia i una inversió de 35.000 euros per fer realitat la mini casa dels seus somnis. Ara, Jonker forma part d’una comunitat formada per cinc casetes situada al costat d’un llac a les afores d’Alkmaar, una ciutat del nord d’Holanda. Els veïns han aconseguit promoure una vida energèticament autònoma, amb horts, compostatge i altres iniciatives sostenibles.
Als Països Baixos, com a altres indrets, aquest moviment de les petites cases ha trobat públic sobretot pel fet que la terra és limitada i cara. Però els seus defensors argumenten en primer lloc criteris mediambientals i de benestar personal. Asseguren que així es promou una vida més senzilla i sostenible. El concepte de “l’estil de vida micro” prové, en realitat, dels Estats Units, on des de fa uns anys s’ha anat reduint progressivament la mida de les cases. Poc després de l’huracà Katrina es van impulsar les anomenades “cases Katrina”, com a mesura per facilitar un habitatge econòmic i de ràpida construcció a les persones que havien perdut la seva. Amb la crisi del 2008, la seva popularitat va anar en augment, fins arribar a convertir-se en una tendència ja només per raons econòmiques, sinó com a filosofia de vida sostenible i slow.
Hi ha també un vessant creativa i de disseny que ajuda a explicar el fenomen de les Tiny Houses, especialment entre persones benestants. Moltes de les persones que opten per aquest estil de vida s’encarreguen també de plantejar-se i construir-se la seva pròpia casa.
Però no totes les iniciatives d’aquest estil són ben rebudes. Algunes comunitats veuen amb mals ulls que es construeixin casetes petites al seu entorn. Tenen por que això devaluï el preu dels seus habitatges o que, amb la proliferació d’aquestes mini construccions, es densifiqui la població de la zona.
