El cantautor nord-americà, que ens acaba de deixar aquest mes de gener, tenai en compte els altres a través de la música.
Reunions a Ginebra per a tractar el conflicte de Síria. Conferència de poderosos influents, a Davos. Pregària per la Pau, de cada mes, a Mataró. Setmana de la unitat dels cristians, a la nostra ciutat. Pregària Interreligiosa, al Parc Central. Jornades de preparació del Dia de la No Violència i de la Pau (DENIP) que recorda l’ assassinat de Gandhi (1948). Setanta cinc anys de la fi –oficialment– de la Guerra Civil. I a partir d’ ara també, 27 de gener, dia de la mort de Pete Seeger.
Pete Seeger (1919-2014) seria un cantautor i activista polític dels Estats Units que va créixer en un entorn familiar molt vinculat a l’art i la música. Després d’haver estudiat periodisme a Harvard, va estar recorrent arxius i biblioteques, recopilant peces tradicionals, rescatant i creant-ne de noves de forma pionera a les dècades del 1950 i 1960, al seu país. Molts dels seus enregistraments han esdevingut himnes dels moviments pacifistes i ecologistes. El seu activisme polític i la seva participació en moviments socials el varen convertir en objectiu de la llavors denominada “caça de bruixes”. La seva carrera musical va iniciar-se la dècada de 1940.
Pete Seeger en va fer del seu cant un vehicle de comunicació amb els altres. I tingué en compte l’ altre –l’alteritat- a través de la cançó. Perquè precisament moltes altres persones que l’ escoltaven en els seus recitals quedessin impregnats de la força dels seus cants per a transformar pacíficament el món.
Sortosament són innombrables les persones que, en el decurs de la història, des de l’ anonimat o amb nom conegut, han fet de la seva vida tot un servei als demés. Però avui, Pete, et mereixes el meu record i el meu homenatge, tu que eres una consciència insobornable, un rebel de noranta anys i un sembrador d’esperança i d’ “alteritat” en molts joves de la meva generació. A tu va dedicat aquest article.
A tu i a tots els teus seguidors existents arreu del món que, amb la paraula i amb el cant, no escatimen esforços ni defalleixen mai a l’hora de sembrar llavors per a que germini una societat més digna. Segur: un dia, vencerem!
