La Pau i Treva medieval catalana

Les primeres passes dels treballs per la pau a Catalunya provenen de l’època medieval i les va donar l’Abat Oliba, personatge molt notable de l’època, que va ser comte de Berga i de Ripoll, i abat de Ripoll i Cuixà, bisbe de Vic i fundador de l’Abadia de Montserrat. Al segle XI també va impulsar les Assemblees de Pau i Treva de Déu pels comtats i bisbats catalans, que es van estendre amb un destacat  èxit fins el segle XIII i que figuren entre les iniciatives més importants per a pacificar el camp català.

En aquella època, era habitual la violència que imposaven els senyors per dominar els camperols com a serfs, i controlar les terres amb la intenció tan antiga d’enriquir-se i guanyar més poder. La institució eclesiàstica, amb la cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de pau i de treva entre uns i altres, que interrompien guerres privades, combats entre senyors i camperols, i reduïa notablement la violència generalitzada al camp català.

L’abat Oliba participà en la primera Assemblea que tingué lloc a Toluges, al comtat del Rosselló, el 1027, en què participaren clergues, magnats i el poble fidel del bisbat d’Elna. Aquella Assemblea establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns. En aquest termini de temps, ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera. El concili de Narbona del 1054 confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà penalitats canòniques i civils als seus infractors.

El comte Ramon Berenguer, l’arquebisbe de Narbona i els bisbes de Vic, Barcelona i Arles, dictaren un decret imposant la pau i treva a favor de la canònica de Barcelona, mentre que el 1064, una nova assemblea, amb presència de diversos bisbes i els magnats del Rosselló, Conflent i Vallespir, establí la pau i treva des de la posta de sol dels dimecres fins a l’alba dels dilluns, així com en determinades festivitats, sota pena d’esmenar el doble del dany comès, judici d’aigua freda i exili perpetu en cas de mort.

El 1068 el concili de Girona, ratificà la pau i treva de Déu que s’havia d’observar des del diumenge després de Pasqua fins vuit dies després de Pentecosta, als bisbats de Girona, Barcelona i Vic. Entrat el segle XII, Berenguer Ramon II i el bisbe d’Elna, amb la participació dels comtes de Cerdanya i Conflent, aplicaren en els seus territoris la pau i treva. Amb el temps, molts d’aquests acords foren adoptats com una constitució més dels comtes en matèria legislativa i en l’administració de justícia, precedent fins i tot de les Corts Generals de Catalunya.

Des del segle XIII, se celebraren cada vegada menys assemblees de pau i treva, malgrat que molts dels acords presos aleshores configuraren textos jurídics catalans i de la cúria de Barcelona, fins al punt que influïren en la redacció dels Usatges i anaren formant part de Constitucions i altres drets de la Catalunya Medieval.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
istanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escortistanbul escort
pornopornopornopornopornopornopornopornoporno