‘Sense sostre’, un film sobre el sensellarisme protagonitzat per un exsensesostre

El proper 20 de desembre arriba als cinemes ‘Sense sostre’, una pel·lícula dirigida per Xesc Cabot i Pep Garrido i interpretada per l’actor Enric Molina, la qual té la particularitat de ser el primer film sobre el sensellarisme protagonitzat per un exsensesostre.

‘Sense Sostre’ és la història del Joan (Enric Molina), un sensesostre alcohòlic que malviu als carrers de Barcelona en companyia del seu gos Tuc. Un personatge que té un present tortuós i reiteratiu mitigat per les cada vegada més espaiades converses telefòniques amb la seva filla Roser (Laia Manzanares) i les escasses trobades amb el seu pare (José María Blanco).

Després d’una d’aquestes trucades, Joan s’abandona a una borratxera en què acaba per perdre el Tuc i essent apallissat. Finalment, però, un darrer impuls el duu a emprendre un viatge sobrehumà cap a una destinació que només ell coneix.

Enric Molina, estrella indiscutible del film, explica que ell també ha estat un Joan, ja que va viure al carrer durant vuit anys, i lamenta que malgrat “el sensellarisme és una realitat present als nostres carrers se’n parla molt poc”. “No es tracta de donar-los una almoina sinó una paraula amable i un somriure perquè deixin de ser invisibles”, explica.

Molina assegura que sempre va pensar que “una pel·lícula sobre els sense sostre havia de ser de terror”, però no és pas així. A ‘Sense sostre’, l’òpera prima dels dos directors en el camp de la ficció, Cabot i Garrido aposten per una narració sense prejudicis, amb cruesa i des de l’hiperrealisme, en la qual els silencis i els sorolls de la ciutat tenen més pes que les paraules.

A diferència d’altres i gràcies a l’ajuda de la Fundació Arrels i de les oportunitats rebudes, Molina avui ha trobat l’estabilitat: “La meva mare em va dir en una ocasió: persevera, la teva oportunitat arribarà. I tenia raó. La vida pot canviar de cop. Ara puc pagar-me la meva habitació i estic vivint el meu somni. Vaig estudiar als 16 anys per ser actor i mirin. I tot  el que vaig viure cobra sentit avui”.

L’actor demana que quan la gent surti del cinema vegi que darrera de cada sense sostre “hi ha una persona i un cor”. I demana a l’administració més ajudes per acabar amb el sensellarisme: “es diu que als carrers de Barcelona hi ha unes 1200 persones dormint al carrer però són moltes més, n’hi ha moltes a llocs on ningú hi gosa entrar”. – M.COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.