Dorothy Day, la doble conversió

Una de les figures femenines més interessants dels Estats Units del segle XX va ser Dorothy Day. Una periodista nord-americana nascuda a Nova York el 1897, que es va convertir a la fe catòlica i es va comprometre fortament a favor dels drets humans, la justícia i la pau. Day provenia d’un estil bohemi i un marcat caràcter anarquista. Li va tocar viure una vida dura, però va saber sempre sobreposar-se amb el seu activisme incansable i la seva fe autèntica.

Primer, Dorothy escrivia articles sobre literatura i mostrava una tendència comunista i alternativa en la seva manera de concebre el món, sempre sensible a les lluites socials i a la defensa de la dignitat. Però quan es convertí al catolicisme conegué a Peter Maurin, un camperol francès emigrat al Canadà, i junts van impulsar, el 1933, el Moviment dels Treballadors Catòlics (The Catholic Workers) i el diari del mateix nom. El rotatiu va ser força influent als EUA. El va fundar també per recollir fons per a l’entitat que pretenia crear albergs per a atendre les víctimes de la Gran Depressió. Alhora, hi denunciava la situació dels pobres, els sense sostre i la injustícia social.

Day va decidir viure com i amb els pobres que defensava. El moviment era d’arrel pacifista i de conviccions socials profundes, amb una clara opció per l’acció noviolenta. Cada any eren molts els voluntaris que s’hi afegien, així com els benefactors que hi contribuïen. Un dels projectes centrals era l’organització de granges comunitàries que acollien gent sense recursos, basades en una triple síntesi: culte, cultura i cultiu. Maurin i Day proposaven un model de societat equilibrada, on els homes i les dones produïssin el que necessitaven i ho compartissin, basats en el manament cristià de l’amor.

Day va dirgir el diari fins a la seva mort, el 1980. Va recórrer els EUA de nord a sud i d’est a oest, per obrir granges d’acollida i sensibilitzar la ciutadania en els valors socials de la justícia, la noviolència i la pau. La seva devoció eclesial no fou cega ni acrítica. Va condemnar dictadures avalades pel catolicisme com el règim franquista. El seu pensament i acció van ajudar a obrir el camí a moviments socials dins l’Església catòlica, i a fomentar l’expansió dels valors de la Teologia de l’Alliberament. Actualment, l’Església catòlica ha obert causa de canonització per a ella.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *