Les primeres passes dels treballs per la pau a Catalunya provenen de l’època medieval i les va donar l’Abat Oliba, personatge molt notable de l’època, que va ser comte de Berga i de Ripoll, i abat de Ripoll i Cuixà, bisbe de Vic i fundador de l’Abadia de Montserrat. Al segle XI també va impulsar les Assemblees de Pau i Treva de Déu pels comtats i bisbats catalans, que es van estendre amb un destacat èxit fins el segle XIII i que figuren entre les iniciatives més importants per a pacificar el camp català.
En aquella època, era habitual la violència que imposaven els senyors per dominar els camperols com a serfs, i controlar les terres amb la intenció tan antiga d’enriquir-se i guanyar més poder. La institució eclesiàstica, amb la cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de pau i de treva entre uns i altres, que interrompien guerres privades, combats entre senyors i camperols, i reduïa notablement la violència generalitzada al camp català.
L’abat Oliba participà en la primera Assemblea que tingué lloc a Toluges, al comtat del Rosselló, el 1027, en què participaren clergues, magnats i el poble fidel del bisbat d’Elna. Aquella Assemblea establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns. En aquest termini de temps, ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera. El concili de Narbona del 1054 confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà penalitats canòniques i civils als seus infractors.
El comte Ramon Berenguer, l’arquebisbe de Narbona i els bisbes de Vic, Barcelona i Arles, dictaren un decret imposant la pau i treva a favor de la canònica de Barcelona, mentre que el 1064, una nova assemblea, amb presència de diversos bisbes i els magnats del Rosselló, Conflent i Vallespir, establí la pau i treva des de la posta de sol dels dimecres fins a l’alba dels dilluns, així com en determinades festivitats, sota pena d’esmenar el doble del dany comès, judici d’aigua freda i exili perpetu en cas de mort.
El 1068 el concili de Girona, ratificà la pau i treva de Déu que s’havia d’observar des del diumenge després de Pasqua fins vuit dies després de Pentecosta, als bisbats de Girona, Barcelona i Vic. Entrat el segle XII, Berenguer Ramon II i el bisbe d’Elna, amb la participació dels comtes de Cerdanya i Conflent, aplicaren en els seus territoris la pau i treva. Amb el temps, molts d’aquests acords foren adoptats com una constitució més dels comtes en matèria legislativa i en l’administració de justícia, precedent fins i tot de les Corts Generals de Catalunya.
Des del segle XIII, se celebraren cada vegada menys assemblees de pau i treva, malgrat que molts dels acords presos aleshores configuraren textos jurídics catalans i de la cúria de Barcelona, fins al punt que influïren en la redacció dels Usatges i anaren formant part de Constitucions i altres drets de la Catalunya Medieval.
