Benvolguts,
Poso un interrogant al títol d’aquest article, perquè sembla un parany, una pregunta retòrica, aquest plantejament; no hi ha res que intrínsicament sigui un valor o ho deixi de ser i en el cas dels diners, tampoc. Aquests tenen una història, un ús, una funció i han servit per millorar el creixement i les relacions econòmiques. Vam ser un avenç per a la Humanitat: poder passar de l’intercanvi en espècies al diner, un producte que es pot guardar, invertir… un alliberament. El gran problema en relació als diners ha estat la cobdícia, la manca d’escrúpols, l’egoisme… i tota una llarga llista de defectes que formen part de la condició humana. Com funcionaríem sense diners? Podríem fer extensible el Banc del Temps a la societat actual? No hi estic pas en contra; segur que aquests tipus d’organitzacions on la persona ofereix a la resta quelcom que sap fer amb destresa a canvi que algú altre li retorni amb un servei equivalent omplen un buit, generen esperit de col·laboració, bon veïnatge, estalvi d’energies i mil i una cosa més. Però no m’imagino com es podrien cobrir molts treballs especialitzats, més o menys durs, amb risc personal, si no fossin remunerats. El nostre món no és el de Yupie i ens agradi o no els diners imparteixen equitat. Una altra pregunta seria: paguem sempre amb justícia? El preu de l’oli, el cafè, el sucre, les sabates… repercuteix de la mateixa manera al qui les cus, llaura, recol·lecta que a aquell que les ven o revèn? Ja coneixem la resposta. Això, però, no és problema del diner, sinó de les desigualtats i dels pocs valors que tenen els que mouen els fils de la gran economia mundial. El diner és el vehicle, però som nosaltres qui el convertim en una deïtat que no hauria de ser, ja que la clau de volta de tot plegat hauria de ser que tota persona amb l’esforç del seu treball pogués percebre un sou just.
Fins la propera
El valor dels diners?
