L’historiador recupera la figura de l’anarquista Pierre-Joseph Proudhon, pensador d’una nova economia
Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865), filòsof, polític i revolucionari francès, va ser considerat conjuntament amb Bakunin i Kropotkin, un dels pares del pensament anarquista. D’una família senzilla, rebé una gran influència del seu pare, camperol i artesà, que combinava el seu treball al camp amb l’elaboració de cerveses al seu Besançon natal. Considerava que els productes s’havien de vendre per la quantitat de diner resultant de la suma del preu de cost de les matèries primeres més el valor del seu treball en el procés productiu. I que qualsevol increment del preu final del producte es podia considerar estafa o, fins i tot, robatori generador d’un mal entès concepte de propietat, basificat en l’ especulació, el consumisme abusiu o l’afany de lucre. El pensament de Proudhon es posa en la línea de Louis Blanc, de Lammenais, de Fourier o, fins i tot, de l’anglès Owen, els socialistes utòpics del seu temps. I al costat també de qualsevol lluita col·lectiva i anti explotadora, com el mateix associacionisme obrer, el cooperativisme o el mutualisme. És per això que Proudhon va proposar la creació d’autèntics bancs d’intercanvi, on es concedissin crèdits gratuïts als obrers i als camperols associats. I de veritables basars populars on el diner clàssic fos substituït per bons de valor o de caràcter intern, com una alternativa als processos capitalistes imperants.
Tota una iniciativa i una altra visió llavors genuïna i innovadora del concepte de diner que estaria en la base de l’Economia del Bé Comú dels nostres temps. Una economia
–una nova visió del diner– que hauria de permetre regular els agents econòmics, públics i privats al servei del bé comú; controlar els mercats per a promoure un comerç equitatiu i solidari; sotmetre el món empresarial a les lleis d’una autèntica responsabilitat social corporativa; respectar el mediambient i els recursos naturals; apostar per uns nous hàbits de consum més austers i sostenibles i reivindicar nous valors culturals i d’esperit autènticament solidaris.
Ara, però, estem al segle XXI. I les utopies dels vells temps han de ser objectius irrenunciables en el nou marc de l’economia global. A nous temps… noves i innovadores realitzacions.
