El president de la Fundació Espavila de Granollers recorda en aquest article que de l’esforç neixen altres valors i per això aquest ha de ser present de forma transversal en l’educació
L’instint de supervivència omple de vida la natura i l’esforç hi és sempre present. Només ens cal observar-la d’aprop: aquelles formigues que corren ansiosament amb pesades cargues per proveir els seus graners, la gosseta que es manté sempre a l’aguait per protegir els seus cadells o aquella planta que es resisteix a desaparèixer i brota de nou malgrat haver estat trossejada; en són uns exemples. Tots els éssers vius neixen i creixen lluitant per sobreviure i l’home no n’és una excepció. Però aquest, a diferència de la resta, té la capacitat de desplegar el seu raciocini introduint criteris de lògica i rigor per qüestionar els seus comportaments. L’esforç lligat a la racionalitat humana és un valor bàsic, global, indispensable, vital… és, al meu entendre, el Rei dels Valors ja que si el tenim ben activat serà fàcil despertar-ne d’altres: treball, responsabilitat, perseverança, il·lusió… tan necessaris per viure i alhora gaudir de la vida.
Podem definir el valor de l’esforç en el sentit més positiu, com aquelles accions o actituds dels éssers humans que serveixen per activar la força necessària per superar els obstacles que la pròpia vida planteja; això sí, amb ple convenciment de respecte a la terra i els éssers vius que hi habiten. Gràcies a aquest esforç la humanitat avança sense parar culturalment i tecnològicament.
Però per desgràcia l’home no sempre s’ha comportat de manera respectuosa amb el seu entorn; sovint aprofitant la seva força ha creat i segueix creant destrucció. Quina és la manera d’evitar-ho? Només n’hi ha una: l’educació. Nelson Mandela ho va definir de manera contundent, “L’educació és l’arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món”.
És necessari educar la força mental; la ment, com qualsevol múscul es desenvolupa amb l’ús i l’exercici constant. La cultura de l’esforç l’hem d’anar treballant cada dia, com una llavor que germina i creix per convertir-se en una planta amb les seves arrels, fulles i flors. Val la pena esforçar-se per construir una societat més democràtica, més justa i sobretot molt mes humana.
En una època amb tantes crisis com la que vivim (econòmica, educativa… i sobretot de valors) no ens toca més remei que pensar que sense esforç no aconseguirem res; i per tant és del tot necessari espavilar-nos i aprofitar les capacitats que de ben segur tots tenim. Moltes vegades culpem els altres que les coses no surten com voldríem; però hem de ser conscients que l’esforç porta a bons resultats si l’actitud es positiva i ben orientada a allò que ens proposem. En aquest sentit James Allen (1864-1912), considerat com un dels pioners del pensament modern, va dir aquestes paraules: “No podem alterar ni evitar el desconcert en les coses físiques del món ni manipular a ningú segons els nostres criteris; però sí que podem fer l’esforç d’alterar, modificar i perfeccionar las coses interiors de nostra ment per tal de vèncer els obstacles. Les circumstàncies del món en què vivim no estan en contra nostra; estan aquí per ser superades i només si fem aquest esforç de superació creixerem i madurarem”.
El valor de l’esforç sovint ens fa descobrir que el més important no és el resultat sinó el camí que hem hagut de recórrer, pas a pas, fins arribar a l’objectiu desitjat. La satisfacció d’arribar a aquesta fita amb esforç és màxima i ens ajuda a créixer com a persones. Per desgràcia la nostra societat, i la del món occidental en general, en els últims anys ha entès que “l’estat del benestar” consisteix casi exclusivament en tenir capacitat econòmica per adquirir bens materials; sense adonar-se que de les coses que més gaudim són aquelles que aconseguim amb esforç.
És important que hi hagi joves amb il•lusió i entusiasme per fer realitat els seus somnis i projectes malgrat les adversitats que es puguin trobar per aconseguir-ho. Així doncs la formació és un factor clau perquè els farà menys manipulables i alhora els proporciona recursos per afrontar la realitat; però, al marge de qualsevol titulació acadèmica, serà impossible prescindir de valors tan necessaris com: l’afany per aprendre i l’ètica de l’esforç.
Estudiar i formar-se és necessari per afrontar millor les circumstàncies personals i laborals. En aquest sentit tant a la família com a l’escola tenen el gran repte de preparar l’educació bàsica dels més joves, tenint en conte que en qualsevol procés educatiu no han de faltar les matèries més essencials com pot ser llegir i escriure, però sense oblidar la finalitat última de l’educació: preparar adeqüadament les persones i dotar-les de les eines necessàries per afrontar plenament els problemes que la vida plantegi i, de ben segur, l’esforç hi serà sempre present. Espavila’t.
