Han passat vint anys de la matança de Srebrenica. Des que a la matinada de l’11 de juliol de 1995, una columna de milicians serbiobosnians va entrar en aquesta ciutat i va matar 8.373 homes, però “el dolor, l’odi i les ferides encara continuen obertes” com si el temps no hagués passat, segons explica el fotoperiodista Alfons Rodríguez, qui va cobrir el quinze aniversari d’aquells fets i ara novament acaba de tornar d’aquesta ciutat bosniana.
“Un dels principals problemes és que encara queden molts cossos per identificar, aproximadament unes 1.700 persones”, explica el fotògraf. “I això no s’accelera per manca de recursos i molts altres obstacles”, afegeix. Però també hi ha altres elements que no ajuden a la reconciliació. Un és el temps. “No ha passat ni una generació des del final de la guerra. Tothom ha viscut amb la idea de por, amb l’odi i la barbàrie. Ha passat encara molt poc temps”, reflexiona Rodríguez.
Però perquè hi hagi reconciliació entre serbis i els bosnians encara caldrien dos elements més absents en aquest territori: justícia i igualtat. “A Bòsnia no es pot parlar de justícia ja que el general Mladic, qui va ordenar la matança de Srebrenica, viu tranquil al seu domicili de Belgrad”, recorda Rodríguez. Però a més, “s’hauria de trobar un equilibri entre les dues parts, les dues societats s’haurien de tractar per igual, quan avui és una evidència que els bosnians encara estan discriminats”.
A l’exposició fotogràfica “Sbrenica. Memòria d’un genocidi” que Alfons Rodríguez presenta al Born Centre Cultural fins el 4 d’agost es demostra clarament com “els nens de cinc anys d’avui ploren en els enterraments dels homes morts fa vint anys com si haguessin estat assassinats ahir i això demostra que les ferides de la guerra no estan tancades”. Encara queda un llarg camí en aquesta zona per assolir la pau.
