njunt de les persones que viuen en una mateixa època, dins un mateix període de temps. D’aquesta forma, en la seva tercera accepció, descriu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el terme “generació”, exemplificant-ho amb el concepte: “La generació actual”. El quid de la qüestió, òbviament, consisteix en determinar què és “un mateix període de temps”. En el darrer segle, les conflagracions bèl·liques mundials –i les d’Espanya, així com els seus avatars històrics- feien una mica més fàcil de determinar aquests “períodes de temps”. Per fer-ho fàcil: semblava molt senzill apuntar l’existència d’una “generació de la postguerra”, nascuda en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, la generació del Baby Boom o la de la Transició, aquella que va néixer just en concretar-se la represa democràtica a Espanya, que serien mil·lennistes.

Després d’aquests esdeveniments que obrien i tancaven períodes, no sembla tan clar com objectivar què vol dir “un mateix període de temps”, si bé la irrupció del món digital –i l’arribada d’Internet- és evident que ha creat un gran salt generacional, especialment entre els que en són nadius (la generació Z) i els que no, malgrat dins aquesta darrera categoria hi pot haver qui hi estigui plenament familiaritzat (això serien els “xenials”, una microgeneració) i qui ho estigui francament poc (la part més alta dels mil·lennistes, la generació X i la dels baby boom).

En tot cas, a falta del debat sobre fins a quin punt és possible avui en dia establir períodes de temps que justifiquin l’etiqueta de generacions, un estudi dut a terme per la consultora Coolhunting Group assegura que actualment són sis les generacions que conviuen entre nosaltres:

La generació Silenciosa o dels nens de la Postguerra. Nascuts entre 1925 i 1944, també se’ls anomena la generació dels constructors, en la mesura que són els creadors del món actual. Van viure les dues guerres mundials, més la Guerra Civil Espanyola, amb les subsegüents postguerres. Han après de forma dura una sèrie de valors (o s’han desencantat d’ells), com el treball en equip, així com el sacrifici per aconseguir els objectius. També són persones molt austeres i treballadores que han estat educades en la cultura de l’esforç i el sacrifici, perquè han conegut una vida molt més dura. Malgrat la seva edat, han sabut adaptar-se als nous temps i són usuaris de tauletes i terminals mòbils per a comunicar-se amb fills i néts, així com amb amics, evitant així l’aïllament i la solitud.

La generació del ‘Baby Boom’. Nascuts entre 1945 i 1964, han viscut grans canvis en les seves vides, així que han aconseguit una bona adaptació a les noves tecnologies, tot i ser no ser nadius digitals. Tenen un enorme potencial consumidor, ja que es considera que dominen el mercat amb un poder adquisitiu xifrat en uns 2.300 milions de dòlars. Van ser els protagonistes de l’èxode del camp a la ciutat, els primers a gaudir de les vacances a la costa i els primers a comprar-se un cotxe. A diferència dels seus pares van gaudir d’un món en pau. Se senten més joves del que realment són, així que el seu lema és “els 70 són els nous 50 i els 50 els nous 30”. La seva xarxa social preferida és Facebook, tot i que comença a popularitzar-se l’ús d’Instagram.

La generació X. Nascuts entre 1965 i 1979, són la joventut dels 80, la generació que va veure l’arribada del cedé, el walkman i l’ordinador personal, així com el fi dels cassets i videocassets. Una generació que està a cavall entre els baby boomers i els mil·lennistes, i que, per tant, comparteixen característiques amb uns i amb altres. A Espanya també es coneix com la generació EGB. Van viure l’esplendor del consumisme i l’obsessió pel triomf a qualsevol preu. Van veure arribar Internet, però també la bombolla de les punt com. I van créixer jugant més temps a l’aire lliure, així que una part d’ells es resisteix a fer servir aquestes tecnologies. Són grans usuaris de xarxes socials, de Facebook a Instagram paassant per Twitter i Pinterest.

La generació Y o generació del Mil·lenni. Segurament la generació més coneguda i criticada. Nascuts entre 1980 i 2000, van créixer amb el canvi de segle. No entenen el món online i l’offline com dos universos separats, sinó que els perceben com una mateixa realitat. Són la generació selfie, que valora més les experiències que els objectes, viuen el moment sense la il·lusió que poden controlar el futur, se senten únics. Els agrada ser els primers a descobrir i compartir en xarxes socials ja siguin productes, espais o conceptes nous. Són grans usuaris d’Instagram –Facebook queda enrere- però especialment de Twitter: consideren que si alguna cosa no es pot expressar en 140 caràcters o menys, no és important dir-ho. És la primera generació que pot considerar-se global i la seva entrada al mercat laboral va estar marcada per la crisi econòmica. Aquesta generació ha estat qualificada de mandrosa, individualista, aburgesada, frustrada… però també són els joves que van impulsar la vida sana, l’alimentació saludable o l’ecologisme.

La generació Z. Nascuts del 2001 al 2010, se’ls anomena “la generació d’Internet”. Són nadius digitals i aprofiten aquest avantatge per buscar noves sortides professionals en un mercat laboral cada vegada més canviant. Veuen el mòbil i les tauletes com a objectes naturals, no com una novetat. Són totalment multitasca i multipantalla, amb una alta capacitat de creativitat i d’adaptació. És la generació més oberta i multicultural i els agrada descobrir la informació per ells mateixos i això els fa desconfiar del sistema educatiu tradicional i de l’autoritat. Són molt més crítics que els seus predecessors i aquesta actitud els permet avançar i no quedar-se ancorats. Busquen sempre la immediatesa, són inconformistes i tenen fama de ser individualistes i egocèntrics. Twitter, Snapchat, Youtube i Instagram són les seves xarxes socials preferides.

La generació Alpha o ‘Touch’. Ja havíem arribat a la darrera lletra de l’abecedari (X, Y, Z….) de manera que els experts van decidir començar de nou i per això se’ls va anomenat Alpha, “a” en grec. Nascuts a partir del 2011, són la nova generació totalment digital, els nadius digitals per excel·lència. Han crescut de tal manera amb la tecnologia que no són capaços d’imaginar com era el món abans d’això. I per tant, donat el gran salt de mentalitat, alguns apunten que no hi ha manera d’imaginar com evolucionaran, ja que la nostra perspectiva actual és radicalment diferent.

I d’aquesta manera arribem al dia d’avui, on amb tota probabilitat –ara ja es veu segur– assistirem a la conceptualització d’una nova generació, la nascuda al 2020, la “generació coronavirus”, que recuperarà valors com el de la comunitat però sense alhora perdre pistonada amb la vessant digital de la societat. Això, però, no ho sabrem fins d’aquí a uns anys, quan puguem certificar fins a quin punt ha canviat la nostra forma de viure arran d’aquest fenomen, per molt que alguns publicistes segur que ja es freguen les mans poden generar una nova etiqueta ideal per les conceptualitzacions de màrqueting.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *