L’aprenentatge del sentit comú

La qüestió que ens plantegem en aquest escrit es si el sentit comú es quelcom innat a les persones o bé es pot ensenyar i aprendre. Però com que el tema del sentit comú té concepcions molt diverses, convé revisar-les breument.

Una primera concepció del sentit comú és entendre aquest com a complement sensorial, el que Ferrater Mora en el seu Diccionari de Filosofia va qualificar com “la consciència del sentir”. Aquest sentit comú és el que ens permet distingir realitat de fantasia, separar el que és plausible del que és fantàstic.

Una segona concepció del sentit comú seria el del saber més bàsic, el que jutja les coses de forma prudent i convida a actuar en la vida de forma raonable. Es tractaria doncs d’una forma de saviesa elemental i popular, un saber de principis primordials avalats per l’experiència, un saber reaccionar més basat en la intuïció que en els estudis.

Una tercera concepció seria entendre el sentit comú com un bé social compartit:  creences, opinions sensates, coneixements, etc., que són compartits per la comunitat en la qual actuem i que són considerats socialment vàlids, prudents, raonables, acceptables. És fer allò que tothom considera apropiat fer, el que toca fer. No obstant, Voltaire ja va dir: “el sentit comú no és gens comú”.

Dels tres casos que acabem de comentar se’n deriva que el sentit comú, com a sisè sentit, és quelcom compartit per a tothom, un atribut que anem adquirint al llarg de la vida i que és compartit socialment. En aquest marc el desenvolupament del sentit comú no estaria lligat a la formació, el seu domini sols dependria de la vida real compartida.

 Voldríem exposar ara una quarta alternativa.

El sentit comú competencial

Creiem que per a la nostra vida actual el que més ens interessa és, al llarg de la vida, desenvolupar un sentit comú competencial entès aquest com el resultat d’enriquir el sentit comú tradicional com a seny, amb els coneixements adquirits, amb les experiències viscudes i amb l’aplicació d’aquest sentit enriquit a temes de la vida real. Es tracta de pensar, raonar i actuar en contextos actuals.

Aquesta idea prové de l’educació que avui, més enllà dels coneixements a aprendre, fixa l’atenció en el gran objectiu que allò que s’aprèn se sàpiga aplicar: cal formar en la disciplina i a la vegada en el saber fer un ús correcte dels coneixements. Aquest enfoc competencial que avui està assumit en la programació del estudis a Catalunya, creiem que és l’adequat i el que més ens acosta a les tendències innovadores dels països més avançats.

L’aprenentatge del sentit comú competencial

Per dominar el sentit comú en les concepcions tradicionals abans descrites no es precisa preparació. Però per desenvolupar el sentit comú competencial que acabem de descriure sí que convé una actitud positiva per actuar amb reflexió, observar la realitat, experimentar personalment les situacions, contrastar aquesta experiència amb la generalment descrita per altres, intentar entendre el perquè de les coses, posar en joc allò que se sap, tenir consciència del que es desconeix … i tenir sempre el desig de resoldre en positiu els problemes que la vida quotidiana va presentant.

Si l’objectiu és que la gent desenvolupi el sentit comú competencial aleshores cal seguir un procés d’aprenentatge. Cal aprendre a integrar el sentit comú intuïtiu amb les coses disciplinars apreses. No té interès que quan afrontem temes reals ens limitem al «sentit comú mínim», prescindint d’elements que el poden enriquir (vegi’s la meva obra El sentido común a su alcance, Ariel, 2013).

En resoldre problemes reals, per exemple organitzar un viatge, cal reunir informacions diverses (preus, temps, ofertes, mitjans de transport,…), fer càlculs temporals i de costos, comparar les alternatives detectades i prendre decisions. Però un cop feta aquesta aproximació tan racional cal que es faci una revisió crítica general: convé fer el viatge en unes dates fixades? ens podem permetre fer aquest viatge?

Una solució transversal

 El que acabem d’exposar podria induir a què alguna gent de l’ensenyament es plantegés oferir a l’escola una assignatura de sentit comú. Seria un error immens! No podem seguir traspassant a les escoles programacions cada cop més complexes i àmplies.

  L’aprenentatge del sentit comú ha de ser transversal: que en cada disciplina escolar es tingui en compte integrar l’anàlisi de si tot allò que es descobreix té sentit o no, si és raonable o no ho és.

  Un cas típic en l’educació matemàtica seria prestar una major atenció a veure si tot allò que es calcula pot tenir un sentit, evitant no pocs errors que provenen de no mirar críticament el que surt.

Molta gent exhibeix unes mancances de sentit comú que cal ajudar a compensar. Per això creiem que cal considerar l’interès per l’aprenentatge i la pràctica del sentit comú integrat amb tots els altres coneixements.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.