Catalunya és i ha estat històricament una terra d’acollida. Cada any arriben a casa nostra milers de persones. Actualment un 14, 49 per cent de la població catalana és d’origen estranger. En una societat tan plural, la llengua esdevé una de les principals eines d’integració. Amb la voluntat de potenciar l’aprenentatge del català entre les persones nouvingudes a través de la conversa va néixer el 2003 el Voluntariat per la Llengua (VxL).
D’aquest programa, en són especialment conegudes les parelles lingüístiques, a Catalunya n’hi ha més de 90.000. Però també s’organitzen altres activitats, com per exemple, tertúlies en grup que tenen lloc a diverses biblioteques del país, com és el cas de la Pompeu Fabra de Mataró, on es fan a través del Centre de Normalització Lingüística del Maresme.
“Preparem textos d’autors d’aquí a través dels quals puguin conèixer la cultura i la societat catalana, per exemple els darrers van ser de Maria Àngels Anglada i de Narcís Comadira, i sempre comencem la trobada fent-ne una lectura en veu alta per millorar l’expressió i després els comentem en grup”, explica Emília Illamola, voluntària que condueix aquestes sessions.
Les participants d’aquestes tertúlies són majoritàriament dones algunes originàries de països estrangers, però també nascudes a altres zones de l’estat. Totes comparteixen un objectiu: millorar la seva expressió oral quan parlen en català.
I és que la llengua, com apunta Illamola, és fonamental per la integració. “Si ens podem entendre parlant igual generem moltes més complicitats i confiança i això als de fora els ajuda en la integració i nosaltres ens sentim satisfets per aquest esforç i generositat”, explica.
Illamola no dubte en recomanar una experiència de Voluntariat per la Llengua: “Aquesta activitat m’aporta conèixer experiències difícils d’altres persones, però a més, superat el voluntariat, s’estableix un altre tipus de relació amb les persones que venen a les tertúlies”. “Saps que has ajudat a una persona a establir-se en un entorn i aquesta relació no es trenca fàcilment”, conclou.
Escolta l’entrevista sencera a Emília Illamola:
