L’autora que es va fer famosa amb L’últim patriarca, Najat El Hachmi, torna ara als aparadors de les llibreries amb la intensa història d’una mare i una filla d’origen marroquí i les diferents maneres que tenen d’entendre el món. Un llibre, en el qual l’escriptora torna a endinsar-se en les seves arrels, i que porta el títol de La filla estrangera (Grup 62).
La protagonista d’aquesta història és una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya que viu el dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració. “He anat trobant filles estrangeres al llarg de la meva vida i totes elles tenen coses en comú, com la necessitat de saber qui són i rebutjar o no el paper que se’ls designa”, explica l’escriptora.
El Hachmi assegura que en aquest llibre ha intentat “anar una mica més enllà de la seva història personal”, però és evident que la seva experiència en forma part. I és a partir d’aquesta vivència que l’autora afirma que per a “un immigrant no és fàcil ser un mateix perquè hi ha moltes etiquetes que el condicionen”. “Ningú t’accepta tal com ets, sents que tothom et vol captar, tant els d’aquí com els marroquins”, afirma.
I és que “encara que vulguis mantenir una tradició, com és el cas de la llengua, en una immigració la pèrdua és inevitable”. I encara afegeix: “La gent no es trasllada d’un lloc a un altre i no li passa absolutament res, hi ha pèrdues que s’han d’assumir”. Però aquests canvis no són fàcils d’acceptar ni pel propi implicat ni per l’entorn familiar. I, al final, només “per ser fills de la immigració hi ha coses que s’amplifiquen moltíssim”.
Escolta l’entrevista sencera:
