Cada cinc segons un nen de menys de cinc anys es mor de gana. Cada dia es moren al món 25.000 persones. Morts que es podrien haver evitat, ja que l’agricultura planetària actualment pot alimentar sense problemes a 12.000 milions d’éssers humans, quasi dues vegades la població mundial actual. Aquestes només són algunes les dades que l’escriptor Martín Caparrós publica al seu nou llibre, El Hambre (Ed. Anagrama).
No es tracta d’un estudi científic sobre aquest problema d’ordre mundial, sinó d’un viatge per països on hi ha fam per fer-ne un anàlisis personal, molt proper, amb noms i cognoms i realment impactant. I, per al final, intentar trobar resposta a aquesta pregunta: “Com aconseguim viure sabent que passen aquestes coses?”.
Doncs, després d’anys seguint la fam, la resposta de Caparrós, que aquesta setmana és entrevistat al programa Valors a l’alça, és clara: “qui avui no és conscient de la fam que hi ha món és perquè no vol, de fet, sempre n’hi ha hagut i sempre l’hem ignorat, la diferència d’ara amb fa vint anys és que actualment produïm més del que necessitem, però els aliments estan mal distribuïts”, argumenta. I encara afegeix: “I com que no sabem què fer amb la fam, ens fem els tontos, per tant, el primer pas per eradicar la pobresa és interessar-nos per ella”.
Caparrós també afirma que “la fam mundial és un fracàs col·lectiu de la nostra civilització” i denuncia que alguns avui l’hagin convertit en un negoci o només la considerin un dany col·lateral. Respecte les conseqüències de la fam, recorda que “la pobresa extrema tanca els horitzons de desig, de projecte de vida i d’imaginació de la persona” i pot limitar, generació a generació, la capacitat de desenvolupament de l’ésser humà.
En aquest llibre l’escriptor argentí analitza diversos tipus de fam i visita països de tipologia molt diferent (Níger, Sudan, Kenia, Madagascar, Espanya, Estats Units…), però, en tots ells, els nens i les dones són les principals víctimes de la gana. “Les dones, per la seva condició de mare i dona, sempre estan a la primera línia de la fam. En molts llocs quan no hi ha suficient menjar, ella cedeix la seva part”, explica Caparrós respecte la denominada fam de gènere.
