Als mitjans de comunicació apareixen contínuament casos de maltractaments i això que molts resten silenciats per la vergonya i les seqüeles que provoquen a les víctimes. El mal tracte està ben definit, tipificat –segons grup social (dones, nens, gent gran) o pràctica (físic, psicològic, sexual, econòmic)- i penalitzat per la llei. També existeix una gran literatura sobre el tema. En canvi, del bon tracte se’n parla menys. Diuen que la normalitat no és notícia. Però realment hi ha un ús generalitat del bon tracte a la nostra societat? O s’ha convertit en un extra de les relacions socials que quan el rebem l’agraïm de forma complaent?
El bon tracte hauria de ser un element present en totes les relacions humanes, entre coneguts i no coneguts (des de la persona gran amb qui compartim espai en el transport públic fins a dins de casa, amb els nostres fills i parella), però especialment el bon tracte no pot mancar quan interactuem amb persones més vulnerables de la societat (ancians, malalts, nens). En aquests casos, fins i tot, el bon tracte pot resultar curatiu.
El bon tracte es basa en un seguit de valors essencials: el respecte, entès com a punt mig entre la indiferència i la ingerència; l’empatia, entesa com la capacitat de posar-se en la pell de l’altre; l’equitat i la consideració de la intimitat, la integritat física i moral, l’autonomia i la dignitat de l’altre. Encara que alguns el redueixen tot això a la Llei de la Moral Natural –no facis als altres allò que no vols que et facin a tu– o a l’aplicació de la Declaració Universal dels Drets Humans.
La promoció del bon tracte té caràcter preventiu davant de totes aquelles conductes completament contràries; malgrat una no és la contraposició de l’altre, si es contraresten. La proliferació del bon tracte, però, òbviament no es produeix per generació espontània. Cal fomentar la cultura del bon tracte des de l’àmbit familiar, passant per les escoles, les residències geriàtriques, els col·legis professionals o les institucions, entre molts altres espais. Cal apostar per un procés social d’aprenentatge del bon tracte. Si segons el psicòlegs el mal tracte pot ser una herència psicològica que passa de generació en generació, també ho ha de ser el bon tracte.
En una societat sana el bon tracte hauria de ser l’essència de les relacions socials i no el plus que oferim en les nostres relacions i en l’exercici de la nostra professió per arribar a l’excel·lència. I per això cal promoure patrons culturals que fomentin l’autoestima, les relacions horitzontals i el respecte.
