No tinc temps”… “Em falta temps per fer les coses que voldria”… Aquestes expressions i moltes d’altres semblants, són freqüents a la societat dels nostres dies. Si preguntem al nostre entorn, constatarem que per a la majoria de persones, el temps ha esdevingut un dels elements més valorats i apreciats de la cultura contemporània. Sense entrar en la famosa dita del “temps és or”, és cert que tots trobem a faltar més temps, i que per desgràcia, ens en falta per a aquelles coses que considerem més importants a la vida.
Caldria preguntar-nos si aquesta sensació de no tenir temps és quelcom real o és un de tants tòpics que ens hem inventat perquè no sabem gaudir de les coses i dels esdeveniments. Habitualment, per fer allò que realment desitgem, ja acostumem a trobar el temps necessari; si en falta, potser és perquè no ens volem comprometre més ens els afers de cada dia, o que no interessa allò que ens proposen. Qualsevol cosa nova que ens demanen comporta una resposta per part nostra i l’absència del temps pot esdevenir la gran excusa per no implicar-s’hi. De fet, no tenir temps és una mena d’excusa general que tothom admet i dóna per vàlida. Tot queda justificat i més quan trobem una acceptació tan generalitzada.
Però una societat que no té prou temps vol dir que viu sotmesa a l’imperi dels esdeveniments, que no sap conduir el ritme de les coses que es van desenvolupant. No som nosaltres qui portem el timó, sinó que anem a remolc del que passa. Si no sabem ser senyors dels temps ens manca la saviesa de viure i de gaudir. Els éssers humans des de sempre tenim dues dimensions bàsiques: espai i temps; si ens manquen perdem uns referents, això crea un gran desconcert i ens fa perdre allò més important que tenim: la vida mateixa. Cal, doncs, que entre tots recuperem el temps, fins a l’extrem que perdre’l sigui una manera de gaudir-lo.
