Davant de la corrupció i de la crisi de credibilitat de les institucions públiques, el valor de l’exemplaritat és molt anhelat, però la segons la doctora en Filosofia per la Universitat de Bristol (Anglaterra) i professora de la Universitat Pontifícia de Comillas, Camino Cañón, “actualment no tenim l’oïda oberta a reconèixer l’exemplaritat”.
Però què és l’exemplaritat? Aquesta doctora en filosofia recorda que les persones exemplars sovint no són conscients de què ho són, la qual cosa demostra que “l’exemplaritat comporta un cert nivell d’humilitat”.
Però aquest no és l’únic valor d’una persona exemplar, n’hi ha molts més: veracitat, mantenir coherència entre el que es diu i el que es fa, honestedat en la vida privada i la vida pública i respecte per a la igualtat.
A més, “la persona exemplar no és aquella que ho fa tot bé, sinó la que és capaç de reconèixer que s’ha equivocat; aquella que és conscient que les persones humanes som limitades i del nivell moral en el qual s’ha desenvolupat la seva actuació”, puntualitza la també coautora del llibre Exemplaritat pública i lideratge ètic (Pagès Editors), conjuntament amb Francesc Torralba i Àngel Castiñeira.
Davant una possible crisi d’exemplaritat, la professora de la Universitat Pontifícia de Comillas alerta que “l’exemplaritat també té a veure amb la vida quotidiana i no solament amb la gent pública” i, per tant, “també es pot encarnar en gent propera que viu amb compromís, solidaritat i excel·lència”.
Però, Cañón sobretot adverteix que no podem confondre exemplaritat amb idolatria. “Els ídols acostumen a estar revestits d’or, limiten el desenvolupament de la persona i l’acceptació de la realitat, en canvi les persones exemplars desperten el millor de l’altre”.-M.COLL.
