L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una querella contra sis jutges que durant el franquisme van dictar més de 550 penes de jutge contra membres del col·lectiu LGTBI, sobretot homes homosexuals, en aplicació de les lleis de “Vagos y Maleantes y de Peligrosidad y Rehabilitación Social”.
El 1954, la llei de “vagos y maleantes” va incloure explícitament la repressió de les persones homosexuals, i durant el tardofranquisme es va aprovar la llei de “peligrosidad y rehabilitación social”, en què encara es potenciava més aquesta repressió. El franquisme considerava aquestes persones com a enemigues de la pàtria i contràries a la moral, i les relacionava amb la malaltia i la delinqüència.
La querella interposada per l’Ajuntament de Barcelona, que segueix el seu curs a la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa un pas més en la lluita contra la impunitat franquista i en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, però també un reconeixement a la tasca de les entitats LGTBI que, durant anys, han lluitat per la reparació d’aquests crims.
Aquesta querella forma part del litigi estratègic que manté el consistori contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil. Des del maig del 2015 l’Ajuntament s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, en la causa contra els bombardejos de Barcelona a la Guerra Civil, i també ha presentat dues querelles penals als jutjats de primera instància de Barcelona per vulneracions de drets en l’etapa del tardofranquisme. Actualment, l’Ajuntament presideix la Xarxa de Ciutats contra la Impunitat Franquista.
Segons informa l’Ajuntament de Barcelona, totes les persones represaliades per la seva condició de gènere o sexual podran presentar el seu cas a la comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme. Aquesta comissió es crearà durant els propers mesos per reconèixer les persones que van veure vulnerats els seus drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual entre el 1960 i el 1978, en la seva lluita per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals o dels drets nacionals, així com la igualtat entre homes i dones. – Judith Vives
