Un dia de sega

Hola, com va tot?
Vull separar aquest valor de les festes de Nadal; seria massa fàcil. No? La il·lusió em suggereix anhel, esforç, ideals, lluita… De sobte he recordat uns estius viscuts a una població de la Navarra muntanyosa: Alsasua. M’estava amb una amiga a casa dels seus parents. Els dies passaven lentament. Acompanyàvem l’oncle Mikel a segar l’herba.També ajudàvem la tia Vitori a munyir les vaques. Cada dia era una descoberta. L’apoteosi va arribar amb la recollida del blat, l’estiu era a les seves acaballes i la “siega” es feia abans que vinguessin les pluges de final d’agost. S’organitzavenvàries famílies, perquè totes les mans eren poques. Ens distribuïen a cada lloc segons l’edat, l’experiència i l’aptitud. A mi em va tocar la segadora. Els més forçuts recollien i ensacaven el blat per una banda i la palla per l’altre. L’aire ple de polsina era quasi irrespirable, el soroll de la màquina ensordidor, anàvem tapades de cap a peus intentant evitar les molèsties que la pols feia als ulls però ningú es queixava, cada personatge desenvolupava amb alegria el seu encàrrec. Ens hi havíem posat a trenc d’alba i malgrat les dures condicions de treball hi havia un ambient que unia el grup.

Un cop acabades totes les eres, la gent es trobava en un sopar a casa d’un dels participants. Poques vegades he viscut aquell espurneig als ulls compartit entre grans i menuts, no hi havia res de cartó pedra, ni barbes postisses, ni llumenetes. El menjar elaborat per les àvies, el bon vi de la terra, els pastissos, la sobretaula, les cançons, i aquella il•lusió d’haver arribat a port. Els havia mogut la il•lusió per tirar endavant la feina i la compartien amb generositat perquè en coneixien les seves virtuts. Des de llavors m’hi vaig sentir com a casa, són la meva gent, hi pertanyo.
Una abraçada.