En el món en què vivim no és una feina fàcil assolir el benestar, entès com a una situació òptima on tenim satisfetes totes les necessitats de la vida, tant les materials com les emocionals. Hi ha qui té la possibilitat d’assolir-ne algunes, altres ja no poden ni acontentar aquelles que mínimament l’home reclama per continuar respirant. El psicòleg Abraham Maslow (1908-1970), va idear, en el marc de la Teoria de la Motivació, una piràmide jeràrquica de les cinc necessitats bàsiques globals que s’havien de superar perquè una persona pogués assolir l’anhelat benestar. Les dues primeres són considerades necessitats bàsiques, la resta sencundàries.
A la base d’aquesta piràmide, nivell completament bàsic perquè l’home pugui existir, s’hi troben les necessitats fisiològiques individuals, que inclouen el consum d’oxigen, aigua, sals, proteïnes i vitamines, entre d’altres. A més, el psicòleg recorda en aquest bloc la necessitat de tot ésser de descansar, eliminar toxines, evitar el dolor i tenir relacions íntimes amb altres individus.
En el segon nivell apareix el sentiment de seguretat, protecció i estabilitat. Actualment, en aquesta estructura estable que envolta l’home s’hi ubiquen elements com un habitatge digne, una feina fixa, una assegurança de vida o un pla de jubilació.
Seguidament, un cop l’home reconeix tenir una vida estabilitzada, s’endinsa en la recerca de l’amor i la sensació de pertinença. En aquest nivell l’individu demana amistats, parella o fills, relacions afectives en general, és a dir, d’alguna manera manifesta la voluntat de sentir-se acceptat i vinculat a la societat de la qual forma part.
En el quart nivell els humans es preocupen per l’autoestima. Aquesta prové de dues vies. D’una banda, l’individu té la necessitat de ser valorat per la resta de conciutadans buscant glòria, atenció, fama, estima i estatus. Per altra banda, l’home ha de respectar-se a si mateix i desenvolupar sentiments de confiança, competència, mestria, independència i llibertat.
Finalment, un cop superats aquests quatre nivells, per assolir el major grau de benestar, la persona solament té la necessitat d’autorealitzar-se. L’home demana transcendir, deixar la seva particular petjada en aquest món, realitzar la seva pròpia obra i desenvolupar el seu talent al màxim.
Aquests nivells, que ens poden semblar bastant fàcils d’assolir en la nostra societat, sobretot els primers nivells, no són superables per a bona part de la població mundial. Comprovar el nombre de persones que es veuen encallades en alguna d’aquestes necessitats i quins motius els retenen es converteix en una radiografia de la nostra societat.
