“La veritable religió té una qualitat universal. […] El perdó, la compassió, la tolerància, la fraternitat i el sentiment d’unitat són els signes d’una veritable religió”. Aquestes paraules, escrites pel mateix Sri Chinmoy, expliquen l’ànima pacifista i reconciliadora de la seva espiritualitat. Encara que ser educat en la tradició hindú durant la seva infantesa a Bangladesh, va considerar que la seva única religió era l’“amor de Déu”.
L’any 1964 va emigrar als Estats Units, on va començar a fer conferències a diverses universitats i va publicar llibres sobre espiritualitat. La seva proposta va tenir molt bona acollida. A finals dels 70 ja havia inaugurat centres a diversos estats i arribaria a la xifra de 350 arreu del món. Fins a la seva mort, el 2007, el van seguir milers de devots i va mantenir amistat amb personalitats com Nelson Mandela, Teresa de Calcuta o Desmond Tutu.
Però quin era el seu missatge? Sempre va promoure un camí espiritual cap a Déu mitjançant la pregària i la meditació. Estava convençut que compartint la bona voluntat, la inspiració als altres i servint a la humanitat es podia transformar el món. I, pensava que per això no calia una retirada completa, sinó portar una existència disciplinada —sense drogues, ni alcohol, ni sexe–. L’objectiu era aconseguir a través de la meditació guiada l’alegria espiritual interior en comptes del plaer.
Les dades de la seva biografia són sorprenents: mil cinc-cents llibres, 115.000 poemes i vint mil cançons, dues-centes mil pintures i gairebé vuit-cents concerts per la pau. Una de les seves passions, entesa com a expressió d’agraïment diví, era la música. Tocava la flauta i l’esraj, instrument de corda indi. El 1984 va començar a fer concerts gratuïts a favor de la pau; el més gran, celebrat a Montreal, va aplegar dinou mil persones.
Curiosament, sobretot en els darrers anys, una de les seves indumentàries més habituals va ser el xandall. També considerava l’esport com una forma de netejar la ment i un canal per propagar la pau. Personalment practicava l’atletisme i, a partir dels 54 anys, l’halterofília. Va organitzar diversos actes esportius, però el més conegut va ser la World Harmony Run (1987), una cursa anual per a l’amistat internacional. En aquesta carrera, un equip internacional trasllada una torxa, símbol de l’harmonia, per més de cent països.
Finalment el 1991, també va crear la seva pròpia organització humanitària, la qual avui encara dona ajuda sanitària i educativa a diversos països del món.
Professor a les Nacions Unides
El 1970, Chinmoy va començar a fer classes de meditació a la seu de les Nacions Unides de Nova York. Durant 37 anys empleats i diplomàtics de l’organització van acudir setmanalment a aquestes sessions. Més de 700 ambaixadors, membres del Congrés dels Estats Units i representants de diverses religions van ser presents a la cerimònia d’homenatge que la institució li va retre en aquest mateix edifici després de la seva mort.
