Diversos cronistes de la història sikh van reconèixer el paper jugat per Rani Sada Kaur a l’hora de guiar a l’emperador Ranjit Singh en el moment d’enfrontar-se als afganesos i estendre el seu domini sobre la regió del Punjab, que esdevindria el cor de la comunitat sikh a l’Índia.
Lahore és una ciutat situada a l’extrem nord-est de Pakistan. Actualment és la capital del Punjab pakistanès i la segona més poblada de tot el país, després de Karachi. Tanmateix, aquesta mateixa ciutat, prop de l’any 1800 va ser considerada com a la capital administrativa de l’Imperi Sikh.
Si hi va haver una dona que va tenir un paper clau en l’expansió del domini del maharajà Ranjit Singh (1780-1839), el fundador de l’Imperi Sikh, sens dubte va ser Rani Sada Kaur, la seva sogra i matriarca dels Kanhaya Misl, enteses com a les confederacions Sikh que s’encarregaven d’expandir les normes del sikhisme per tota la zona del Punjab.
Sada Kaur va néixer l’any 1762. Amb només set anys, es va casar amb Gurbaksh Singh Kanhaiya, que va ser assassinat pel pare de Ranjit Singh, Maha Singh. En sentir que Ranjit Singh, fill de l’assassí del seu marit, passaria a convertir-se en el nou cap del moviment Sikh, Sada Kaur el va casar amb la seva filla Mehtab Kaur. Amb el temps, Sada va anar assumint responsabilitats i ajudava al nou cap a liderar la Kanhaiya Misl. També va jurar la lleialtat a vuit mil soldats de cavalleria i, després de la mort de Mahan Singh, el seu fill Ranjit Singh, gendre de Sada Kaur, va ser nomenat cap de la confederació de Sukerchakia, situada a l’oest del Punjab actual. I Sada Kaur es va convertir en la seva regent.
D’alguna manera, aquesta dona lluitadora va preveure que el Punjab estava en joc i que el seu gendre es podia posicionar per omplir el buit.Tot va coincidir quan els ciutadans de la confederació de sikh de Bhangi, la qual, geogràficament, envoltava la confederació governada per Ranjit Singh i Sada Kaur, demanava un canvi de govern. Kaur, atenta al poble, ho va veure i aconsellà a Ranjit que conquerís la ciutat de Lahore, ja que d’aquesta manera acabaria controlant tota la zona del Punjab. Seguint els passos de la matriarca, el 7 de juliol de 1799, Ranjit Singh i Sada Kaur entraren a la ciutat de Lahore amb 25.000 soldats i Ranjit va ser nomenat rei de Lahore el 1801.
Però no tot eren flors i violes. Tot i la implicació de Kaur, Ranjit, poc abans d’aconseguir Lahore, es va tornar a casar. Sada, la seva sogra, no ho va aprovar, però va fer ulls cecs fins que Ranjit Singh va nomenar els fills que no eren descendents de Kaur com a hereus de l’imperi. Sada va decidir governar el seu propi estat, però ja era massa tard: Ranjit Singh va restringir els seus moviments tot i conservar les seves propietats fins a l’any 1820. Dotze anys més tard Kaur va morir en confinament a mans de Ranjit Singh.
