En el segle XXI les xarxes socials s’han convertit en un element indispensable per vehicular les reivindicacions col·lectives. Ara bé, encara que de vegades es criï el dubte, aconseguir un treding topic no pot ser mai l’objectiu de la mobilització.
Aquesta és la crítica que fa Santiago Giraldo, llicenciat en Ciències Polítiques, doctorar en Comunicació i Periodisme i professor de la Universitat de Vic en el seu darrer llibre Més enllà de twitter. De l’expressió indignada a l’expressió política (Eumo Editorial).
Una crítica que realitza després d’analitzar i comparar sis moviments que han volgut canviar el sistema i han tingut les xarxes socials com a impuls: el 15M i les seves rèpliques als Estats Units (Occupy Wall Street) i al Regne Unit (Occupy London); la revolució egípcia; el moviment zapatista a Mèxic; i la PAH a Barcelona.
“Actualment estem més pendents dels tredings topics que dels problemes reals de la gent, que sovint no ho són”, assegura Giraldo. I afegeix: “D’aquesta manera les xarxes socials creen en les persones un efecte placebo. Ens equivoquem si pensem que canviem les coses només enviant un missatge de 140 caràcters, escrivint un missatge al facebook o fer un like”.
I això per què passa? Doncs, segons Giraldo, “l’acció genera una solidaritat de grup inqüestionable, però necessita compromís polític i significació per part de la ciutadania, mentre que els tuits ens excusen d’una realitat virtual”. Un pas que no estem disposats a fer.
Per això Giraldo aposta per “crear més accions autònomes organitzades per la comunitat i no esperar la resposta de les institucions polítiques”. En definitiva, “ara no és l’Estat qui dóna drets sinó el ciutadà qui s’organitza”.
Per altra banda, el politòleg assegura que les xarxes socials no han millorat la qualitat política del país. “Cap programa polític reflexa els comentaris de les xarxes socials i mai podrem tenir una discussió política ni arribar a consensos a partir de 140 caràcters”, afirma.
