Articles

Arxiu d'articles seleccionats de la revista Valors

Josep Maria Esquirol: “La llar ens protegeix de la feblesa”


josepmariaesquirolWEBBarcelona, amb 1.602.386 habitants, acull 273.121 estrangers, el 17 per cent de la població, segons dades del 2014 publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquesta proporció és força irregular segons els barris de Barcelona. Per exemple, al Raval, el percentatge de persones que ha hagut de marxar de la seva llar (casa, ciutat, país…) per buscar una vida millor a la capital catalana augmenta fins el 49 per cent. I és precisament enmig d’aquest mosaic de llengües, cultures i religions, on hi ha la facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. A la quarta planta, ens espera Josep Maria Esquirol, un home que ha pensat i ha publicat sobre el concepte que aquest mes ens ocupa en aquest monogràfic: la llar. 

Esquirol és filòsof i professor de la Universitat de Barcelona. Els seus camps d’estudi principals són el pensament polític, la filosofia contemporània –sobre aquesta matèria imparteix seminaris a diverses universitats d’altres països– i, darrerament, la filosofa de la proximitat. De la seva obra assagística en destaquen diàlegs amb autors com Martin Heidegger, Jan Patocka i Emmanuel Lévinas. És director del grup de recerca Aporia (UB) i del màster Pensament i creativitat de La Salle. En l’edició de 2003, va rebre la distinció a la recerca de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat deu llibres i més de vuitanta de treballs en llibres col·lectius i en revistes. Les seves darreres publicacions han estat Uno mismo y los otros (Herder, 2005), El respeto o la mirada atenta (Gedisa, 2006), El respirar dels dies (Paidós, 2009), Los filósofos contemporáneos y la técnica. De Ortega a Sloterdijk (Gedisa, 2011) i La resistència íntima (Quaderns Crema/Acantilado, 2015). 

Quines diferències hi ha entre una casa i una llar?
Són dues paraules distintes, diferents, si tenim en compte la significació literal. La llar indica el fogar que escalfa la casa. És el símbol de la calidesa, de la llum i de l’escalfor. La casa és l’aixopluc i la protecció; un conjunt d’elements, bàsicament el sostre, que ens fan de recer. Casa i llar s’avenen, doncs, per acabar d’indicar el mateix: l’espai protegit i càlid. Són dos elements de la mateixa imatge.

Quina funció bàsica de l’home creu vostè que cobreix la llar?
La funció principal de la llar és la protecció de l’home davant de les dificultats de la vida i del món, relatives a la fredor física i metafísica. Protecció de la feblesa i alhora lloc per a la recuperació i l’enfortiment. Cal reposar les energies, i cal, també, un espai protegit per a la maduració personal. L’exposició total no permet cap de les dues coses.

Aquest ambient de protecció com es genera? El podem crear sols o sempre l’hem de generar a través de construcció de vincles amb altres?
La seguretat, la confiança i la calidesa es generen a través de moviments. La casa és moviment. La companyonia també és un altre moviment. Són moviments que consisteixen en la reunió i la proximitat de les persones. El nosaltres de la companyonia i de l’amistat també fa funció de recer. Es tracta de moviments de reunió i d’ajuntament, tots ells amb la mateixa funció de fons.

La llar també és un espai d’intimitat…
Sí. Cal indicar, però, que intimitat no significa interior, sinó proper, familiar, que es troba a la vora. La casa és un espai d’intimitat perquè facilita la proximitat, la companyonia i l’apropament a les coses i als altres. Fixem-nos que quan parlem de familiaritat ens referim a les coses o a les situacions que ens resulten molt properes. Familiaritat i proximitat indiquen el mateix: veïnatge, apropament, atansament.

I perquè no interioritat?
No és pas que la interioritat sigui quelcom aliè al tema que estem parlant, però quan utilitzem aquesta paraula automàticament denotem una part interior i una part exterior. En canvi, els espais d’intimitat no tenen una frontera clara. Hi ha coses i persones més properes i d’altres que no ho són tant. La proximitat i la companyonia tenen límits graduals. Però si parlem de proper i lluny… Sí, de fet hi ha diversos radis de familiaritat i d’intimitat. Amb la temàtica de la casa no solament ens referim a la casa material; aquesta només és una de les expressions d’allò que significa “casa”. Les persones que viuen fora, quan parlen de tornar a casa poden referir-se al país, al poble… La casa, per tant, té radis diferents, esferes concèntriques d’identificació. Vinculem a la casa dos valors: intimitat, però també hospitalitat. Això, en certa manera, pot semblar contradictori. L’hospitalitat és possible precisament perquè hi ha espais de calidesa i de recer. De l’apertura d’aquest espai en diem hospitalitat. Les esferes de l’hospitalitat també tenen radis diferents; i en referim, per exemple, a una persona hospitalària, o a una societat hospitalària…

Actualment, es fàcil mantenir la protecció de la llar?
La tecnificació de la vida està transformant les coses força radicalment. Hi ha qui fins i tot ha descrit la revolució que consistiria en que la casa passi de ser el lloc de la “privacitat” al lloc de la “connexió”. D’això se n’ha dit “cosmopolitisme domèstic”. La casa convertida en àgora; el conjunt de totes les cases formant la gran àgora del món.

I comparteix aquesta teoria?
Tinc clar que aquest procés de transformació tecnològica s’està donant, i que en part això vol dir connexió. Però no tinc clar ni que això suposi més democràcia, és a dir, més àgora, ni tampoc que això no signifiqui un procés d’empobriment de la riquesa humana de la llar. Crec que la diferència entre el que significa l’espai casa i l’espai polis és una bona diferència. Vull dir que mantenir la diferència enriqueix una cosa i l’altra. La casa no és el contraposat de la política sinó, en part, la seva condició de possibilitat. Poder tenir un espai de confiança familiar fa que la vida política sigui més fecunda. Si bé podem entendre la connectivitat tecnològica com un guany, no en canvi l’homogeneïtat que sovint hi pot anar associada. (…)

Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament al nou iQuiosc.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *