Un estudi conjunt elaborat per la Unitat de Trauma Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la UAB i Pallassos Sense Fronteres (PSF) demostra que l’actuació dels pallassos millora la sensació de qualitat de vida i l’estat d’ànim dels infants refugiats que han viscut situacions traumàtiques.
L’estudi s’ha realitzat a partir del projecte dut a terme amb infants sirians refugiats al Líban, i que també ha rebut el suport de la Fundació Nous Cims.
Fa un any i mig, Pallassos sense Fronteres i la UTCCB van ajuntar esforços per dur a termes accions que reduïssin l’estrès posttraumàtic de la infància refugiada que ha patit conflictes bèl·lics a Pròxim Orient. Inicialment es va impulsar un projecte comú a la Vall de la Beqaa, al Líban, molt propera a la frontera amb Síria. De setembre de 2017 a febrer del 2018, PSF va realitzar tres expedicions al Líban en el marc d’aquest projecte on més d’una dotzena d’artistes van intervenir a cinc escoles de la zona.
En aquestes escoles és a on s’han recollit les dades de l’estudi ara presentat. La mostra d’aquest estudi pilot s’ha realitzat amb 220 nens refugiats sirians d’entre 7 i 14 anys.
Segons aquest estudi, la intervenció dels pallassos té “una incidència directa en els símptomes d’estrès posttraumàtic” i que s’ha constatat que aquest efecte positiu es manté “tres mesos després de la intervenció dels pallassos”, explica la investigadora de la UTCCB Alicia Álvarez.
Els resultats d’aquesta prova pilot posen de manifest que les actuacions de Pallassos sense Fronteres tenen un efecte mesurable sobre l’estat emocional, la simptomatologia depressiva relacionada amb l’estrès posttraumàtic, i la conflictivitat conductual dels nens. El president i fundador de PSF Jaume Mateu (Tortell Poltrona) assegura que PSF fa “25 anys que tenia teories intuïtives” sobre el tema i ara “ja no són només intuïcions”.
PSF, que ha celebrat enguany els 25 anys d’història, llança ara una campanya inèdita, “Fem riure, fem futur”, amb la finalitat de buscar noves fonts de finançament. L’objectiu a curt termini és fer possible més expedicions al mateix terreny (Vall de la Beqaa, Líban) i ampliar els centres d’intervenció per arribar a més beneficiaris. Si el projecte es consolida i hi ha el finançament necessari, el format es podria replicar a altres països del món on la seva població també pateixi un estrès posttraumàtic sever a causa de les guerres o els desastres naturals. – J. Vives
