La Fundació Bofill alerta que el sistema educatiu s’ha estancat

En aquest cas, el que es denuncia a la notícia és molt més preocupant del que dona a entendre el seu titular. Perquè, si bé la idea que un sistema està “estancat” no és encoratjadora, tampoc arriba a transmetre una sensació de gravetat o urgència. 

Però quan llegim els detalls ens assabentem, entre altres coses, que a Catalunya s’està invertint en educació el mateix que fa deu anys, ara amb 150.000 alumnes més; que en termes de PIB, aquests nivells estan per sota de la mitjana espanyola i europea; i que no es  garanteix l’atenció de les famílies més vulnerables, ni tan sols en l’etapa de zero a tres anys.  

Darrere d’aquestes dades objectives, trobem nens i nenes els drets dels quals estan sent vulnerats, tot i parlar d’inclusió i de les metes educatives del mil·lenni. Resumir aquest panorama com l’estancament d’uns resultats o sistema abstracte equival a restar-li urgència a una injustícia greu que s’està cometent a vista de tothom. 

Aquesta és una de les notícies que Maria Rosa Buxarrais, catedràtica del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat d’Educació de la UB, comenta aquest mes a la secció “Actualitat comentada” de revista Valors. Secció il·lustrada per Visual Omelette.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.