Aquest darrer mes de novembre, onze mil científics de 184 països diferents han subscrit un manifest en el qual insisteixen en la gravetat de l’emergència climàtica i plantegen sis mesures urgents per fer front a aquest fenomen. Una d’aquestes mesures proposada per la comunitat científica, concretament la sisena, se centra en la sobrepoblació mundial: els experts insten a estabilitzar la població mundial, que segons les darreres estadístiques augmenta en més de dues-centes mil persones per dia, fent ús de mesures que garanteixin la justícia social i econòmica.
Sobre aquesta mateixa teoria, aquests darrers mesos s’està expansionant amb molta força el moviment internacional BirthStrike, liderat per la cantant anglesa Blythe Pepino. Aquest moviment el formen homes i dones que han decidit no tenir fills en resposta a un suposat “pròxim col·lapse climàtic i de la civilització”. Si observem el planeta, realment qui vol portar nens a un món tan miserable?”, es pregunten aquests “vaguistes del naixement”. És just condemnar els nostres fills a viure en aquesta realitat? Segons els seguidors del BirthStrike res consumeix més carboni catorze que un home del primer món, per tant, per què contribuir al problema del canvi climàtic sumant encara més gent?
Aquest moviment deixa clar que no condemna qui decideix construir una família, però deixa una pregunta molt impactant sobre la taula: en el context actual, és moralment qüestionable tenir fills? I, en conseqüència, aquesta pregunta obre un gran ventall de moltes altres reflexions: Quines raons hi ha darrera de la reproducció humana? La reproducció continua sent en el segle XXI una pressió social? Si hi ha ciutadans que rebutgen la reproducció s’han de fer càrrec dels costos dels fills dels altres? És més justa una societat que limiti la procreació en nom de la igualtat? Un tema complex respecte el qual en aquest número intentarem trobar algunes respostes.
