Resulta difícil definir amb precisió què és el dolor, a pesar que tothom podria dir sense massa risc d’equivocar-me, l’ha conegut almenys algun cop a la seva vida. Intentarem definir el dolor com una experiència subjectiva desagradable sensitiva i emocional, diferent en cada persona, com a resposta a estímuls externs i/o interns a ella. És el que un diu experimentar i considerarem que existeix sempre que la persona així ho refereixi. Dolor és allò que la persona diu que li fa mal. Cal recordar que el dolor el senten les persones i no pas les terminacions nervioses i que té múltiples dimensions constitutives de l’ésser humà: la física, la psicoemocional, la sociocultural i també la dimensió espiritual.
El dolor és una experiència extremadament complexa en la percepció de la qual influeixen diferents factors no físics, com ara poden ser: els matisos personals (cultura, personalitat); l’ansietat i les pors (de ser una càrrega pels demés, del propi dolor, de la mort, de l’economia familiar, de l’hospital); la depressió (pèrdua de posició social, pèrdua d’ingressos econòmics, pèrdua de funció familiar i de parella, canvis físics que alteren la pròpia imatge, pèrdua d’autoestima); la indignació (problemes burocràtics, abandó d’amics o família, retard del diagnòstic, fracàs terapèutic); la relació amb la divinitat.
El dolor, la percepció dolorosa, té diferents nivells: un primer físic, és a dir, la part del cos on notes el dolor; un segon cognitiu, relacionat amb el sentit del dolor per a la persona que el pateix; un tercer afectiu-emocional, relacionat amb el sofriment i finalment un quart nivell, el de la conducta, el del comportament dolorós.
És el mateix dolor que sofriment? Mentre d’una banda estem dient, resumidament, que el dolor és la percepció i la interpretació humana d’un impuls físic al cervell, direm que el sofriment és la resposta afectiva negativa al dolor o a una altra emoció carregada de por, ansietat, aïllament o depressió. En el cas del dolor, sempre existeix un teixit del cos que s’ha lesionat; en canvi el sofriment no comporta lesió física, essent més una experiència psicològica que física. Sempre és necessari no confondre dolor amb sofriment. El sofriment és la part emocional del dolor i és causat per qualsevol amenaça de destrucció de la persona. Hi pot haver dolor sense sofriment i sofriment sense dolor.
El dolor respon als medicaments i el sofriment no. El dolor és el que muda la vida d’experiència agradable a circumstància penosa. És capaç de desplaçar tots els altres aspectes de la vida humana. Recorda la seva condició finita a la persona que el pateix i obliga a relativitzar les coses i de vegades a tocar fons.
Finalment, un missatge d’esperança real: la pal·liació del dolor és gairebé sempre possible, per no dir absolutament sempre, ja que sabem que existeix un tractament eficaç en més del 95% dels casos si es té en consideració que, tant la seva avaluació com el seu maneig, precisen del reconeixement i l’atenció a la multidimensionalitat de l’ésser humà.
