El neguit i la indignació dels habitants de la zona del Baix Maestrat i el Montsià creixia i creixia, rèplica rere rèplica. Que el terra tremoli no és pas novetat en un territori com el nostre, limítrof amb plegament orogènic alpí dels Pirineus i franquejat per diverses falles al llarg de la costa, però que ho faci amb la intensitat i la persistència viscudes els darrers dies és, com a mínim, molt preocupant.
L’energia és l’element neuràlgic del polèmic episodi sísmic. N’és l’origen i el motiu, la causa i la conseqüència. La causa perquè el projecte Castor té com a propòsit gestionar la demanda energètica de gas natural via el seu emmagatzematge, aprofitant un antic jaciment petrolífer marí. I, la conseqüència, perquè la sola injecció de gas matalàs, per desplaçar l’aigua que havia ocupat la roca porosa, va provocar l’alliberament d’energia en forma d’ones sísmiques.
Una de les principals prioritats i preo-cupacions de la humanitat al llarg de la història ha estat l’obtenció i l’aprofitament de l’energia. L’energia és un bé i un actiu cabdal per la societat. I, com bé sabem, ha esdevingut un element clau i estratègic d’aquest segle XXI que hem encetat. Per a què fem servir l’energia, d’on l’obtenim, com la gestionem, quin tipus de consum en fem? És tal l’impacte i la importància de les fonts d’energia que, per desgràcia, la batalla pel seu control i gestió està darrera de greus conflictes arreu del planeta.
Els nous temps s’imposen i sortosament, en paral·lel a les xarxes tradicionals d’obtenció i subministrament energètic, cada cop més, proliferen a casa nostra iniciatives de foment de cogeneració i producció energètica descentralitzada. La conformació d’una xarxa eficient i dinàmica de fonts locals (plaques fotovoltaiques, mini generadors eòlics, plantes de biomassa…) s’albira com una alternativa en auge que ataca alhora dues problemàtiques bàsiques: l’absoluta dependència d’agents externs que malden per allargar la seva hegemonia comercial i l’impacte negatiu sobre el medi ambient de les energies no-renovables.
Mentrestant, en l’impàs, les administracions que vetllen per la consecució de les necessitats energètiques de la població fan, a voltes, un paper ben galdós en la preservació dels interessos col·lectius. La ciutadania avança, però les administracions s’acaben movent lentament, només empeses davant casos clamorosos com el succeït amb el magatzem de gas.
Tenim una necessitat urgent de replantejar la política energètica. Fa anys que l’arrosseguem, però malauradament només s’avança per inèrcia, sense visió de futur, perdent oportunitats de millora. És una necessitat que cal atendre que, igual que el neguit i la indignació dels habitants de la zona del Baix Maestrat i el Montsià, creix i creix, rèplica rere rèplica.
Projecte Castor: rèplica energètica
