En el meu últim apunt en aquesta secció, el mes de maig passat, tractava sobre l’incipient brot d’ebola detectat a l’Àfrica Occidental (http://laltracaradelaciencia.blog.cat/2014/05/ebola-el-virus-que-preocupa-al-mon/). El balanç, en aquell moment, era de 111 persones mortes i 178 casos més sospitosos.
Tres mesos més tard l’epidèmia és molt més alarmant: l’Organització Mundial de la Salut ha declarat que es tracta d’una emergència sanitària de nivell internacional i segons les darreres dades el nombre de morts s’eleva ja a més de mil i hi ha uns dos mil casos sospitosos.
El virus ha arribat a Nigèria i s’han detectat infeccions a la capital, Lagos, l’urbs africana més densament poblada amb vint milions d’habitants, el que encén la possibilitat d’una nova expansió des d’aquesta metròpoli.
Tots el mitjans de comunicació se n’han fet ressò, sobretot des que el virus va començar a infectar personal sanitari procedent de països de fora de l’Àfrica.
Alguns pacients estrangers han rebut un medicament experimental produït per una empresa farmacèutica que per encàrrec de l’Exèrcit dels Estat Units fa recerca en temes de bioseguretat i investiga per trobar un tractament contra l’ebola degut al seu potencial com a arma biològica.
De mostrar-se efectiu, probablement mai arribarà a subministrar-se a la població africana desfavorida.
De fet, 3.200 persones moren diàriament a l’Àfrica per malària i més de 4.000 a causa de diarrees infeccioses. Dades que no acaparen tanta atenció com l’ebola, segurament perquè no suposen una condemna de mort si ets habitant d’un país desenvolupat amb un bon sistema sanitari.
I aquí trobem una explicació d’aquest brot: Guinea Conakry, Sierra Leona i Libèria són tres dels països més pobres del món, amb un sistema sanitari gairebé inexistent i on han patit diverses guerres civils que han obligat a la població a acumular-se i malviure en les grans ciutats. Aquest augment incontrolat de la urbanització pot haver estat clau en el desenvolupament de la epidèmia d’ebola. Si fins ara els altres brots es mantenien confinats en petites poblacions rurals, en l’actualitat el major nombre d’habitants residents en grans urbs pot haver estat clau per amplificar l’abast de la infecció.
A part, hi ha altres variables que afavoreixen la propagació del virus. Segons Justin Masumu de l’Institut Nacional d’Investigacions Biomèdiques de Kinsasha, l’increment dels brots d’ebola des del 1994 està associat a un canvi en l’ecosistema dels boscos que, degut a les deforestacions massives, produeix un desplaçament forçós dels animals salvatges hostes del virus cap a zones més poblades i facilita que els humans tinguin més contacte amb aquests vectors.
Potser l’emergència decretada per la OMS ajudi a derrotar aquest brot, però hi haurà noves alarmes si l’Àfrica no s’enfronta al seu major problema: la pobresa.
Ebola, el virus que preocupa el món (II)
