L’ascens de la ultradreta arreu d’Europa també es nota al món de l’esport, i no només entre afeccions afins a aquesta ideologia. Entre els esportistes les declaracions i, sobretot, l’us de gesticulacions relacionades amb el feixisme, han crescut exponencialment. Fa unes setmanes tres atletes de la selecció espanyola, Daniel Martínez, Carlos Tobalina i José Lorenzo, van ser sancionats després d’aparèixer fotografiats fent una salutació feixista en un sopar amb amics. Aquest fet, impensable en l’esport d’elit de la segona meitat del segle XX, avança al mateix temps que en moltes societats la banalització del feixisme hi guanya pes. França, tot i haver patit l’ocupació nazi, també n’és un exemple. A la puixança sense aturador del Front Nacional s’hi ha unit un nou i inquietant fenomen: l’actor i militant judeofòbic Dieudonné M’bala M’bala. El seu discurs també ha arribat a l’esport mitjançant la quenelle (gest creat per M’bala que s’interpreta com una salutació feixista camuflada) utilitzada enguany pel davanter gal del West Bromwich, Nicolas Anelka. L’acció, com en el cas dels esportistes espanyols, no ha passat sense conseqüències ja que l’empresa patrocinadora de l’equip (co-propietat d’un empresari jueu) ha decidit no prorrogar l’esponsorització. Però, lluny de l’anècdota i els càstigs, els casos augmenten i es multipliquen. Fins i tot en l’esport popular i també a casa nostra, com va passar el 24 de març de l’any passat en un partit de futbol a Caldes de Montbui. El que no hauria d’haver passat d’un enfrontament entre equips modestos va causar una tensa polèmica, en la qual fins i tot va intervenir-hi de l’alcalde de la localitat, Jordi Solé, ja que un jugador local va adreçar-se a l’afecció rival amb el braç estès. Un mal que demostra la porositat, per bé i per malament, de l’esport respecte l’entorn polític que l’envolta.
Més esportistes d’ultradreta
