Tenim la sexualitat que ens han imposat o la que realment volem?
Diguéssim que el model que tenim de sexe és molt poc sa. És un sexe basat en el rendiment on les coses s’han de fer d’una manera determinada i molt centrat en el que es fa al llit i en la genitalitat. Tenim un sexe poc global en el sentit afectiu, en el sentit de sensualitat i en el sentit d’erotisme, molt focalitzat en el coitocentrisme, que, al final, és el que hem vist i après tant en les pel·lícules pornogràfiques com també en les romàntiques de Hollywood, on només es fan quatre petons i l’acte següent ja és sota el llençol, fent penetració i on bàsicament tot gira al voltant del coit. Per tant, podem afirmar que és un sexe amb molt de rendiment i des d’un autoconeixement molt baix i molt poca autoresponsabilitat en aquest sentit.
Quan, en el context d’una relació sexual, ens trobem en una situació que no funciona com se suposa que hauria, ens frustrem?
És clar, la majoria de gent que tinc a consulta, només fent tot el treball psicoeducatiu, ja veu que el problema desapareix. Això vol dir que la majoria de problemes sexuals que podem tenir són conseqüència d’un model que augmenta l’índex de fracàs així com les sensacions d’ineptitud. És increïble. Hi ha gent que, encara avui en dia, demana visita perquè no tenen orgasme amb la penetració. La meva resposta és: és clar que no. La vagina és el canal del part, és clar que no tens orgasmes amb penetració, això és el més normal. I és que això no s’explica. Això genera una sensació de fracàs molt bèstia en qualsevol dels gèneres i, també, molta pressió per complir la funció i per fer i sentir el que suposa que has de sentir sense una àrea de joc, perquè s’ha perdut el joc.
“Què és el bon sexe per a mi? Tinc una sexualitat d’acord amb els drets sexuals? La meva relació està basada en aquests principis? A vegades ens basem molt en les pràctiques sexuals i molt poc en la seva essència”
Ara comentava: “és que no s’explica”. Aquí és on comencen el problemes?
I tant. Tenim una educació sexual nul·la. Quan la gent em diu que ja n’hi han parlat, les preguntes següents són: A quina edat? Com? I per què? I el que ens trobem és que a la majoria de la gent se li va explicar a l’institut, d’una manera totalment centrada en el coit i en què s’ha de fer servir per no quedar-se embarassada, no deixar cap noia embarassada ni agafar cap malaltia. Això no és educació sexual. Per posar-te un exemple pràctic, aquesta dinàmica és el mateix que ensenyar a conduir mostrant fotografies d’accidents de trànsit i recordant que cal posar-se el cinturó. Doncs, no. Així no s’aprèn a fer funcionar el cotxe, a canviar de marxa… Potser cal ensenyar alguna cosa més, no?
Potser hem de naturalitzar que el sexe forma part de nosaltres.
Exacte. El sexe no és només una pràctica sexual, és el respecte cap al propi cos, cap a l’autoconeixement i l’autocura. També té a veure amb l’afecte cap a una altra persona. I el cos també és una manera de mostrar afecte, no només a través de la sexualitat. També a través d’aquest contacte, d’aquesta sensualitat, d’aquest erotisme… En aquest sentit, el sexe és un mitjà per comunicar l’afecte, però també per a la diversió. No tothom entén el sexe com fer l’amor, sinó que també se’n pot tenir simplement per passar-s’ho bé. Però encara que sigui així, en tot moment ha de ser des del respecte.
El sexe és indispensable perquè una relació de parella funcioni?
Una relació de parella, sense sexualitat –i no dic sexe, dic sexualitat– pot funcionar perfectament si té sensualitat, erotisme i no té algunes pràctiques sexuals. I tant que pot funcionar! La gent té la idea que el sexe és igual a penetració i, si no hi pot haver penetració, ja no hi ha sexe. Però no és cert. Es poden fer moltes coses sense arribar al nivell de genitalitat. Però és indispensable que hi hagi una connexió especial que aporta la sexualitat. Sigui sensual, eròtica o sigui amb la classe que sigui de genitalitat.
Per què resulta indispensable aquesta connexió?
Doncs perquè, si no hi és, acabem sent bons amics que vivim junts i, al cap d’un temps, el nostre organisme comença a generar un rebuig físic cap a l’altra persona. Sense voler-ho, l’hem posat a la zona d’amistat. Però aquest rebuig no apareix per la falta de penetració sinó per la manca de sexualitat. Alhora, aquesta situació pot despertar fàcilment un enamorament extern. I no perquè la gent ho busqui, sinó simplement perquè l’ésser humà té aquest instint d’aparellar-se. Estem parlant de relacions amb més de cinc o vuit anys sense cap mena de contacte. Si no hi ha penetració, no passa res, sinó que són les altres classes de contacte les que enforteixen el vincle. Perquè ens entenguem: en les relacions de parella, la sexualitat és l’oli de la maquinària; no és imprescindible, però si no hi és, pot ser que la relació s’encalli.
Quina és la manera de veure el sexe? N’hi pot haver moltes…
Per saber-ho, ens hem de parar i pensar: Què és el bon sexe per a mi? Què implica tenir una bona sexualitat? Podem mirar els drets sexuals… Tinc una sexualitat d’acord amb els drets sexuals? M’estic respectant aquests drets? La meva relació està basada en aquests principis? A vegades ens basem molt en les pràctiques i molt poc en l’essència del sexe. Quin sentit té per a mi i què m’aporta? Què ens aporta dins la nostra relació? Com ens fa sentir? Com canvia la nostra relació si tenim sexe o no en tenim? Totes aquestes preguntes es poden mesurar amb el grau d’irritabilitat, de bon humor, de sentits destinats… És una mica treure el sector gimnàstic de l’equació, ja que, quan la gent comença a parlar d’essències, acostuma a trobar més punts de connexió dels que d’entrada podria semblar. La pràctica es pot negociar, es pot ampliar, es pot mirar, es pot experimentar en aquest sentit, però l’essència és important i sembla que aquesta idea s’hagi perdut.
Com aprenem a gaudir d’aquest plaer?
Un exemple molt clar és el del tast dels vins. Si fas un curs de vins, el primer dia no notes res. No tens cap mena de criteri de selecció, i no trobes cap diferència amb els vins de tetrabric. Però a mesura que tastes vins, les teves sensacions s’aniran desenvolupant. Doncs amb la sexualitat és el mateix. El plaer no es produirà mai des de la intenció de complir: tenir sexe perquè toca o perquè la parella no s’enfadi. També, un element que afecta molt és el gènere. Les dones carreguen una motxilla molt forta amb idees preconcebudes com “si m’agrada el sexe sóc una porca, o una puta o una fresca”. Tots aquests judicis encara s’han de treballar molt. És important que, tot i ser dona, tingui clar que em pot agradar el sexe perquè és bonic, perquè en gaudeixo.
Com sabem que l’acte ha estat bé?
El plaer i l’orgasme poden ser indicadors, però també poden ser-ho les respostes a preguntes com: Com m’he sentit? Com m’he concentrat? Quina mena de pràctiques hi ha hagut? Amb qui les he tingut? En quin context ha estat? Com m’he sentit personalment, pel que fa a drets i respecte? Ha estat un sexe volgut o un sexe obligat per l’altra persona o per mi mateixa?
Quins són els valors de la sexualitat?
De la mateixa manera que hi ha els drets humans, també hi ha el que es coneix com a drets sexuals, com ara: dret al respecte, a la llibertat, a l’autonomia; dret a la seguretat del cos, a la privacitat, a la igualtat, al plaer de l’expressió sexual emocional, a l’associació lliure… Són onze drets que molta gent obvia, però, que, quan els llegeix, pot veure que potser n’hi ha que no sempre han estat respectats. Alhora, aquests valors dependran de l’educació que hagi tingut i com li hagin transmès aquesta sexualitat. I, per acabar, també hi ha la reflexió pròpia i personal i autoreflexiva de com volem aquesta sexualitat i què és el que volem sentir.
