Quan parlem de ‘prescripcions socials’, a què fem referència?
El que ells pretenen amb aquesta campanya és sensibilitzar els professionals i veure quins recursos ofereix la comunitat. L’activitat física millora la salut cardiovascular, que és la principal causa de mort en el nostre entorn: els ictus i els infarts són conseqüències de la hipertensió, la diabetis, el colesterol, l’obesitat, els càncers… Però alhora no fer activitat física també ens afecta molt a la nostra qualitat de vida: amb l’artrosi, l’osteoporosi, les caigudes i amb temes de salut mental com l’ansietat, la depressió, l’insomni o la demència. Aquest estudi és una oportunitat per donar més recursos als professionals i fomentar l’hàbit de la població sana tenint en compte les necessitats del pacient. És el mateix que fem quan receptem una medicació; no tothom necessita la mateixa dosi durant la mateixa quantitat de temps. I, això, els professionals ho hem de conèixer i aplicar-ho amb l’activitat física.
És viable implementar aquest estudi a Espanya?
Primer cal clarificar que el National Health Service (Sistema de Salut Britànic) és un referent mundial, i l’atenció primària n’és un dels pilars bàsics, i per a la Societat Espanyola de Medicina Comunitària és un referent. Així doncs, cal que estiguem atents a aquesta mesura, perquè si funciona tindrem més possibilitats d’implementar-la a casa nostra. Ara bé, també cal que nosaltres fem un canvi cultural tot i que, a més, l’emergència climàtica i la crisi energètica ja ens ho estan demanant. Cal fer entendre que quantes menys visi- tes al metge, millor, més qualitat de vida, menys malalties cròniques, més producti- vitat i més esperança de vida.
Per què és tan complicat generar aques- ta sensibilització que, al capdavall, va cap al benefici propi?
La veritat és que hem canviat i si reculem cinquanta o setanta anys enrere, no té res a veure el que feien els nostres avantpassats amb el que fem nosaltres. L’activitat física la podem fer tant en l’entorn laboral com escolar. Ara la majoria de persones estem assegudes en un despatx per fer la nostra feina. A casa tot és fàcil: estem acostumats que l’aigua ens surti de l’aixeta, no hem de rentar la roba al riu, etc. L’únic que ens queda és el temps de lleure i la nostra societat ens empeny a un lleure passiu. I no cal que parlem del consum de pantalles entre nens i joves, una de les grans lluites que tenim. El fet és que està pujant una generació amb un grau d’obesitat infantil terrorífica. D’aquí a uns anys aquestes persones seran possiblement obeses, diabètiques i tindran moltíssimes afectacions de salut i de qualitat de vida. Cal que dins de la nostra rutina busquem escletxes per on ser actius de manera fàcil. Si ens podem desplaçar amb bicicleta a la feina, millor, i el mateix si mirem de pujar les escales, sempre que sigui possible, abans que usar l’ascensor. Hem de trobar la manera de revertir aquesta tendència actual.
De quina manera pot fomentar-se aquest canvi cultural que comenta?
Les escoles han d’oferir més hores d’activitat física als nens i aconseguir que fer esport sigui atractiu i agradable, no enfocat a la competició ni a l’alt rendiment, sinó que el joc sigui una eina per motivar i per a fer salut. A Finlàndia, que tenen un clima molt pitjor que el nostre, ho han aconseguit, i els nens surten cada dia de classe i fan una hora d’activitat física. I quan veiem les dades de l’informe PISA, resulta que són els nens amb més capacitats educatives d’Europa. Cal fer una pedagogia perquè no tothom està capacitat per fer el mateix i, evidentment, hi ha d’haver un suport i un seguiment dels professionals tant de la salut com de l’activitat física.
Vostè també és autora del llibre Mi médico me manda a paseo. Amb aques- ta proposta, n’hi ha prou amb dir-li al pacient que “vagi a córrer”?
No, clarament, no. No és el mateix, treballar en una gran ciutat, en una zona rural o en un barri deprimit. Evidentment, el pro- fessional coneix els seus pacients, els seus recursos, el que ofereix aquella comunitat sobre si hi ha un Centre Cívic, un club es- portiu, si hi ha rutes o activitats concretes que ajudin a eliminar el colesterol i adients per al pacient en qüestió, etc. Tot aquest coneixement ens enriqueix, i no tothom té els mateixos gustos ni les mateixes necessitats ni els mateixos recursos econòmics. Tenir totes aquestes activitats en compte és important. Oi que no li diem al pacient que es compri un antibiòtic qualsevol? Li donem sempre el medicament i les dosis concretes que necessita. Doncs, el mateix ha de passar amb l’activitat física. Nosaltres la paraula esport no la mencionem, parlem d’exercici físic. Esport és competició, entrenament, i no sempre vetlla per la salut, ja que el que busca és un resultat relativament immediat. En aquest cas, estem parlant d’una activitat física super- visada per un professional que t’ajuda a aconseguir l’objectiu concret que t’ha de- manat el metge. Per exemple, com preveu- re el mal d’esquena o millorar el moviment del genoll perquè el pacient té artrosi. És importantíssim definir la finalitat i també tenir en compte les experiències prèvies. Una persona que no sap on té la dreta i l’esquerra i l’apuntes a una classe de zumba… se sentirà molt incòmode.
Com hauria de ser aquesta cooperació entre centres sanitaris i administració?
Més que el govern et pagui la classe del gimnàs, el que cal és que l’entorn ens sigui favorable per fer-ho. I nosaltres, com a metges, cal que hi invertim, en aquest missatge. Que l’activitat física és bona per la salut, que no tothom està capacitat per fer el mateix i que el nostre entorn, que és la comunitat on vivim i on els professionals d’atenció primària estem treballant, pugui trobar aquests recursos més immedi- ats tenint en compte la situació econòmica de cadascú. Per exemple, hem de saber si hi ha activitats subvencionades, o gratuïtes, saber a quines instal·lacions hi ha escoles bressol mentre la mare, pare o tutor fa l’activitat. O, per exemple, davant d’una depressió, tenir un gos és un al·licient per sortir de casa cada dia, relacionar-se i passejar. En resum, s’ha de fomentar la cultura de fer salut.
