Barcelona viu una eclosió de clubs femenins impulsats per mil·lennistes que connecten les dones més enllà de les xarxes socials amb l’objectiu de fomentar amistats reals i espais de creixement personal i professional.
Una mítica cançó de Cindy Lauper que es va convertir en un èxit als anys vuitanta s’ha convertit en tot un lema per a les noies de les noves generacions: Girls just wanna have fun, les noies només es volen divertir. Així sembla confirmar-ho l’eclosió de clubs femenins que s’està experimentant a Barcelona, en una tendència que també té rèplica en altres països d’Europa i els Estats Units.
Quedades per fer amistats i conversar de temes que no es poden parlar en altres llocs, sessions de ioga, caminades per la muntanya, vermuts, brunchs i sopars temàtics i viatges a destinacions diverses són només algunes de les activitats que promouen aquests clubs femenins de nova fornada.
El concepte no és nou, però potser estava més enfocat als homes. Durant segles, han existit els clubs masculins on es parlava de negocis i es construïen aliances. En canvi, els espais de trobada femenins adoptaven una forma diferent, com seria el cas de les famoses reunions Avon o, més recentment, les trobades de teixidores. Les noies de la generació mil·lennista, però, tenen altres interessos, i això les ha portat a muntar iniciatives que responguin a les seves pròpies necessitats. La primera, la de tornar a crear comunitat més enllà de les xarxes socials i les aplicacions per lligar.
“Ens vam adonar que a Barcelona hi havia molts grups existents que no permetien una connexió real, ja fos per diferències d’edat, perquè eren grups mixtos amb el rerefons de lligar o perquè estaven més enfocats a expats i nòmades digitals de pas per la ciutat”, explica Irene Santamaría, una de les impulsores de Somos Aura al costat de Sandra Cabrera. I amb aquest projecte buscaven “construir amistats reals i duradores”, afegeix.
És cert que molts grups estan integrats per gent que arriba de fora de Barcelona, però la voluntat d’establir connexions més profundes és la mateixa. Així es pot veure en el cas de City Girls, un projecte que s’enfoca, precisament, en les expats que arriben a la ciutat i es troben que no hi coneixen a ningú. “City Girls neix quan torno dels Estats Units i m’instal·lo a Barcelona sense conèixer ningú. Buscava una manera senzilla de fer amigues i crear comunitat”, recorda Fernanda Grace Lins, fundadora d’aquesta iniciativa. Segons relata, “el primer dia érem set persones; a la segona trobada ja n’érem més de cinquanta. En aquell moment vaig entendre que hi havia una necessitat real de crear espais per conèixer gent”, afegeix.
Trobar temps per a socialitzar
A banda de cercar aquestes relacions més profundes, hi ha un altre factor que mou els clubs femenins, que és la idea d’enriquir la vida amb experiències que vagin més enllà dels valors tradicionals.
Ho explica Irene Santamaría quan diu que, en arribar als trenta, moltes de les seves amigues començaven a prioritzar la família i la feina “i els moments socials eren escassos i poc estimulants”. “La nostra generació, tot i tenir tota la vida per endavant, sembla que no troba temps per socialitzar i gaudir. Així va néixer la idea de crear cercles de dones on poder-ho fer”, afegeix.
Un dels debats que es pot generar al voltant de l’existència dels clubs femenins té a veure amb l’exclusió dels homes. Però les noies que els promouen asseguren que no es tracta d’excloure a ningú, sinó de crear entorns on la conversa flueix diferent, el lideratge no s’ha de justificar i les relacions es construeixen des de la confiança i la complicitat. És així on moltes dones troben un marc estable per créixer professionalment i personalment. “Hi ha dinàmiques i espais que funcionen diferent entre dones. Això no vol dir excloure, perquè també organitzem esdeveniments mixtos, però el nucli del projecte continua sent femení, i això és deliberat”, apunta Fernanda Grace Lins.
Espais per créixer en tots sentits
No tots els clubs tenen com a objectiu l’activitat lúdica i social. També hi ha espais més enfocats al coworking, com ara Juno House, una proposta ubicada a La Farinera d’Aribau, i que planteja activitats per al creixement personal i professional i ofereix un espai de treball que faciliti la creació d’aliances entre dones, a més d’organitzar activitats formatives i de benestar.
“Abordem una bretxa estructural: la manca d’igualtat d’oportunitats en l’accés a xarxes, referents i espais de decisió. Juno actua com un espai on aquesta desigualtat es corregeix des de la pràctica i genera connexions reals, visibilitat i oportunitats professionals i personals. De vegades es confonen (els clubs femenins) amb espais excloents, quan en realitat són espais compensatoris. Es tracta de crear les condicions necessàries perquè el talent femení pugui desenvolupar-se i tenir el mateix impacte i visibilitat”, afirmen des de Juno House.
Però també hi ha els projectes que, com el de Somos Aura, busca “fer amigues, fer plans juntes i viatjar juntes. El que abans era un problema, ara es tradueix en relacions reals i enriquidores”, segons explica Santamaría.
En el cas de City Girls, per altra banda, també organitzen subgrups com City Dogs, “pensats per a persones amb gos o interessades a adoptar-ne un. Organitzen trobades i comparteixen informació útil i creen noves comunitats dins de la comunitat”, explica la seva impulsora.
Els valors de crear comunitat
Sobre quins valors promouen els clubs femenins, les seves impulsores coincideixen a destacar la possibilitat de fer amistats reals, però també la cura i el benestar. “Hi ha dones que es coneixen en un esdeveniment i acaben viatjant juntes, treballant juntes o formant part de la vida quotidiana de l’altra”, explica Grace Lins.
I això no té res a veure amb ser solteres, doncs en els grups també hi ha dones que tenen parella o que estan casades i amb fills, però que també senten la necessitat de trobar aquests espais on s’ofereix, en paraules d’Irene Santamaría, “suport, acompanyament i connexió entre dones”, defensa Irene Santamaría.
Una altra raó de ser d’aquests espais reals és “fugir” una mica de l’omnipresent tecnologia. És cert que tant City Girls com Somos Aura es basen en aplicacions com WhatsApp o plataformes pròpies per organitzar-se i connectar interessos, però el centre de tot continua sent la trobada física, on pots posar cara i nom a cada persona i mantenir una relació sostinguda en el temps. “Ens organitzem a través d’Instagram i grups de WhatsApp, però el que importa és el que passa quan la gent es troba”, sintetitza clarament Grace Lins.
Vincles de confiança
En el fons, aquests clubs femenins posen sobre la taula valors de comunitat, cooperació, autonomia, benestar emocional i arrelament urbà. “Són espais on sostenir-nos, donar-nos suport i compartir experiències sense judicis ni pressions externes”, descriu Santamaría.
El que és evident és que aquesta tendència no neix del no-res. Recupera la idea del club com a espai de relació i influència i l’adapta a les necessitats del present. Un present on les noies volen divertir-se, però també decidir com passen el seu temps i quin valor donen a les seves vides més enllà de les obligacions imposades per la tradició social.
A Somos Aura organitzen plans i activitats a Barcelona, majoritàriament gratuïts, per a dones amb una mitjana d’edat de trenta-cinc anys. “Les participants són dones amb inquietuds similars: algunes tenen fills, altres no; algunes s’han mudat de ciutat o estan separades, però totes busquen espais on poder ser elles mateixes i parlar de viatges, aficions i experiències, no només de maternitat o de feina”, conclou la seva impulsora.
