Marie Kondo i l’obsessió per l’ordre i la neteja

Des de fa uns mesos la fal·lera per tenir la casa neta i endreçada sembla haver-se convertit en tendència. No és que fins llavors no fos important mantenir el nostre entorn en certes condicions. Però des de principis de gener, quan es va estrenar a Netflix el reality show ‘¡A ordenar con Marie Kondo!’, el tema s’ha convertit en objecte de debat a les xarxes socials.

D’entrada pot sorprendre que netejar la casa pugui generar cap mena de debat. Però és que l’anomenat mètode Kondo proposa accions radicals i expeditives que no tothom veu amb els mateixos ulls. Marie Kondo és una japonesa de 34 anys que s’ha fet famosa gràcies a un llibre on proposa formes d’endreçar la casa, el mètode KonMari, que ara ha traslladat a la sèrie de Netflix que l’ha fet popular.

El mètode Kondo consisteix en llençar o donar la meitat de les coses que “ja et no causen alegria”, i que només et quedis amb un petit grup d’objectes que et produeixin felicitat. Fins aquí cap problema, fins i tot sembla una idea realment raonable i interessant. De fet, l’èxit del seu programa ha generat una onada de donacions de coses que ja no es volen (també d’escombraries).

Hi ha molts experts en psicologia que asseguren que l’ordre i neteja d’una persona poden tenir certa influència en la nostra salut mental i en el nostre benestar emocional. Asseguren que el desordre està molt associat al caos, al malestar i al desequilibri i que per tant cal tendir cap a l’ordre.

Però al mateix temps, l’obsessió per tenir-ho tot net i endreçat pot ser la manifestació d’algun tipus de trastorn. El trastorn obsessiu compulsiu (TOC) es caracteritza pensaments intrusius recurrents i comportaments repetitius (compulsions) que la persona realitza per evitar l’ansietat que els pensaments obsessius li provoquen. L’obsessió per la neteja i l’ordre compulsiu pot ser una manifestació d’aquest trastorn.

Per altra banda, hi ha qui creu justament el contrari, que justament el desordre també pot ser beneficiós, doncs sembla que té efectes en la creativitat, ja que fomenta les ganes de provar coses noves i ajuda a generar idees innovadores. Però portat a un extrem, viure en el més absolut caos i abandonament també pot ser un senyal d’alguna altra mena de problemes psicològic.

Per tot plegat, potser cap posar en quarantena la proposta extrema de Marie Kondo i mirar de trobar l’equilibri entre l’ordre i el caos.

Marie Kondo i els llibres

Marie Kondo ha causat polèmica per la seva recomanació de desfer-te de tots els llibres que tens a casa i conservar-ne només trenta. Llibreters, editors i lectors s’han indignat per les idees de Kondo, ja que consideren que provenen d’algú que segurament no llegeix de forma habitual i que van dirigides a gent que no té cap mena d’interès per la lectura.

També el fet d’haver de triar els llibres en funció de si et fan o no feliços ha molestat a molta gent que es qüestiona si  llegir ens ha de fer feliços. Precisament una de les virtuts de la lectura és que ens pot sorprendre, trasbalsar, emocionar, colpir, fer riure o plorar, fer-nos sentir bé o fer-nos sentir malament. La felicitat, en principi, no és l’única finalitat de la literatura, per tant, basar-se en aquest criteri per desfer-se dels llibres sembla, com a mínim, esbiaixat. – Judith Vives

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *