Per què les religions perden cada cop més adeptes?

Davallada espiritual
Una cinquena part o més dels adults abandonen la religió en la qual han estat educats. El cristianisme i el budisme són les creences que registren les pèrdues més grans, majoritàriament per passar a no tenir cap afiliació religiosa.

La religió es manté com un element geopolític determinant. Paradigmàticament (i més enllà de la Rosalía), vivim una època marcada per la secularització. Una enquesta feta a més de vuitanta mil persones de trenta-sis països diferents mostra com una cinquena part o més dels adults ja no se senten identificats amb la religió en la qual van ser educats. Majoritàriament, abandonen la religió per desvincular-se’n i passar a no tenir cap mena d’afiliació religiosa. A l’Estat espanyol, el 40 per cent dels espanyols no pertanyen al grup religiós en el qual han estat educats, sigui per un canvi de religió (5 per cent) o, sobretot, per deixar de tenir creences religioses (35 per cent).

Aquest és un fenomen habitual a l’Europa occidental, així com a l’Amèrica del Nord, Amèrica Llatina i l’Àsia Oriental. Ara bé, aquesta tendència no és homogènia: en alguns països, el canvi de religió és molt poc freqüent. Per exemple, a l’Índia, Israel, Nigèria i Tailàndia, el 95 per cent dels adults es continuen identificant amb la religió en què van créixer.

Canvi generacional
En la majoria dels països estudiats, la religió que ha tingut les pèrdues netes més grans és el cristianisme, seguit del budisme. No hi ha una única causa, sinó que probablement és el resultat d’un conjunt de processos profunds que afecten les societats contemporànies. A mesura que les societats es modernitzen, l’educació i l’accés a la informació esdevenen més amplis, i les institucions religioses perden centralitat com a referent moral, social i identitari. A més, en alguns contextos pesa el rebuig a estructures religioses considerades massa rígides, jeràrquiques o distanciades de valors contemporanis com la igualtat de gènere, els drets del col·lectiu LGTBI I l’ecologisme.

Un altre factor clau és el canvi generacional. Segons el Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la seva diversitat del 2023, la secularització té una clara dimensió generacional: malgrat que algunes enquestes mostren que la religiositat entre alguns nois joves està pujant, les generacions més grans encara concentren més persones d’origen confessional; això vol dir que els grups confessionals (practicants i no practicants) perden pes a cada generació.

Això fa evident una transformació global que pot tenir conseqüències profundes en el teixit social i la manera com les religions influencien les societats. Ara bé, l’impacte d’aquesta desafecció religiosa va més enllà de la vida pública i social; transforma com ens relacionem amb el propi jo i la identitat individual.

Entenent que la vida transcendent —allò que traspassa la quotidianitat de la feina, la família o l’oci i ens qüestiona el propi sentit i significat de la vida— és una dimensió essencial de tots els humans i que, tradicionalment, ha estat nodrida per la fe religiosa, abandonar la religió és abandonar la recerca del sentit de la vida? Acabarem substituint Déu per altres déus més mundans? Abandonar la religiositat per desafecció, per crítica o per canvi cultural no elimina l’anhel d’espiritualitat de la vida humana ni les preguntes existencials que ens fem. Saber com canalitzar-ho sense el que oferia la religió a les generacions passades serà apassionant.