El dia a dia de les empresàries i empresaris està ple de compromisos, reunions i feines a realitzar que incideixen i alteren les seves jornades laborals. En tota aquesta espiral de treball, les persones empresàries corren el risc de patir el que es coneix com la síndrome del burnout, és a dir, un estrès crònic que genera esgotament psíquic i físic. La falta de descans o la sobrecàrrega de responsabilitats i problemes no només afecta mentalment i físicament, sinó que també afecta de manera directa a la bona presa de decisions, el que posa en perill l’empresa i el seu equilibri, en definitiva, el patrimoni.
L’estrès crònic, el burnout, altera la principal habilitat que més distingeix les persones empresàries: prendre bones decisions.
La síndrome del burnout té un component sociocultural i antropològic que es tradueix en una compulsió cap a l’acció permanent i la hiperactivitat. Veient la velocitat actual del dia a dia, podem dir que estem immersos en la societat del burnout, una societat que avança molt ràpidament i on el treball i les obligacions sovint absorbeixen el 100% del temps i l’atenció de les persones.
A més, vivim una època de valors socials imposats, tal com reconeixia el psicoanalista Freudenberger. Uns valors basats en els assoliments, l’adquisició de béns, de poder, de compensació econòmica i de competitivitat. Uns valors que estan afavorint l’aparició del burnout entre les persones empresàries. De fet, els empresaris han d’aconseguir donar les passes correctes en un entorn constant de canvis, on s’han de resoldre inconvenients de manera àgil i prendre decisions adequades i ràpides que et facin créixer. És en aquest punt on la síndrome del burnout es fa més evident. Voler fer més, incrementar la producció, maximitzar el rendiment, afegir feines… i, al final i sense adonar-te’n, el burnout “truca a la teva porta”.
En el marc socioeconòmic podríem dir que és una malaltia que expressa una crisi profunda de llibertat. La persona empresària es troba completament absorbida per la seva feina, sense deixar temps per la resta de coses. Pensar tot el dia en problemes, sense tenir espais de desconnexió, acaba afectant el procés de la presa de decisions. No es pensa amb serenor i les ganes d’acabar una feina per començar una altra implica una decisió precipitada que, en un moment donat, pot tenir conseqüències negatives per l’empresa.
En l’actualitat, molts empresaris i empresàries estan patint aquesta síndrome silenciosa i estigmatitzada, que si no es detecta pot arribar a situacions extremes, tot afectant l’esfera personal i familiar.
És per això que des de la Fundació Pimec aconsellem que quan veiem que l’estrès es converteix en el nostre company de treball ho prenguem de debò: el burnout és una malaltia -reconeguda per l’OMS- que requereix l’atenció d’un professional.
En aquest sentit, la nostra Fundació i la Fundació Salut i Persona col·laboren en un servei personalitzat d’atenció específica per als casos de burnout dels empresaris i empresàries.
En conclusió, és imprescindible que cadascú marqui els seus límits. Aprendre a dir que no. Entendre que no sempre es pot donar més de nosaltres mateixos i que s’ha de canviar el ritme, valorar més la qualitat que la quantitat y que treballar més hores no significa treballar millor.
L’estrès crònic, el burnout, altera la principal habilitat que més distingeix les persones empresàries: prendre bones decisions.
Daniel Furlan, vicepresident de la Fundació PIMEC
Buenas tardes, ¿ y porque solo empresarios? ¿Los trabajadores no? Me levanto a las 5.30 en mis 62 años para llegar a un polígono de mala muerte sin buena comunicación, gracias! para asumir trabajo quizá de 3 personas, y todos son problemas. Y tengo mi casa y mi familia.