Encara que a Catalunya el suïcidi és la primera causa de mort entre el jovent, superant els accidents de trànsit, aquesta forma de mort continua sent rebutjada i estigmatitzada. A la nostra societat, la paraula suïcidi encara és un tabú. Parlar d’aquest tema ens fa respecte, fins i tot, angunia.
Aquesta setmana, però, a la Sala Beckett de Barcelona es trenquen totes les barreres construïdes entorn del suïcidi juvenil perquè arriba a la cartellera No m’oblideu mai, un espectacle dirigit per Llàtzer Garcia i interpretat per Elies Barberà i Marta Montiel.
Aquesta obra de teatre ha estat creada a partir de la tècnica del Verbatim, un tipus de teatre escrit a partir de testimonis que han viscut fets reals. “El treball de dramatúrgia ha estat una condensació de tota la informació rebuda de les entrevistes fetes a nois i noies, sempre respectant les seves paraules i amb el seu permís”, explica el director d’aquesta proposta.
No m’oblideu mai es pot veure a la sala del Poblenou fins el proper diumenge 20 d’octubre. A més, cada dia després de la funció hi ha programat un col·loqui amb la voluntat que l’espectador pugui digerir i reflexionar amb el suport d’un professional tot el que ha sentit a l’obra.
El seu director, però, ja ens avança la seva pròpia conclusió: “La majoria dels joves que es suïciden o s’intenten suïcidar en veritat no volen morir, sinó deixar de patir. La voluntat de morir d’aquests joves no és casual, la majoria pateixen o han patit bullying, abusos o maltractament”. – M.COLL.
