Deia Neus Català que les dones van ser les oblidades d’entre els oblidats durant el primer quart del segle XX. Aquí voldria rescatar un clar exemple de la unió de les dues historiografies.
El 1915 va néixer la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat (WILFP). A la Haia es van reunir mil dues-centes dones de diverses cultures i llengües, un cop ja havia esclatat la més cruenta de les guerres. La WILFP es va convertir en una de les organitzacions femenines més rellevants de l’Europa del moment, sorgida enmig de la crisi bèl·lica i amb una clara intencionalitat pacífica i pacifista.
Tot plegat era molt revolucionari. Elles entenien que havien de crear un espai per reivindicar el dret i la responsabilitat de les dones de participar en la presa de decisions relacionades amb qualsevol aspecte vinculat a la pau i la seguretat.
La seva història va començar amb força donat que els seus valors van influir, i fins i tot van ser adoptats, per líders polítics poderosos del moment. Jane Adams era la presidenta de la institució i va arribar a ser rebuda pel president dels Estats Units, Woodrow Wilson, conegut pel discurs dels 14 punts, una crida a totes les nacions perquè aturessin el foc. Nou dels catorze punts van ser inspirats per Adams.
És la més gran i antiga organització pacifista femenina del món. Ha estat reconeguda amb dos Premis Nobel de la Pau atorgats a les seves dues primeres presidentes, Adams i Emily Green. Totes dues van lluitar pel final de la Primera i la Segona Guerra Mundial, respectivament.
Durant la segona meitat del segle XX han continuat treballant de valent organitzant encontres i trobades entre dones d’Orient Mitjà per a encetar processos de diàleg, convençudes que entre dones i des de les dones, el foment del diàleg és molt més fàcil i garanteix més possibilitats d’èxit.
La psicologia femenina és potent en aquest sentit, i ha demostrat que els processos de pau més difícils han estat desbloquejats sovint per dones, que han sabut trobar camins estrets per on passar i superar els conflictes més complexos. Al llarg de les dècades més difícils del segle XX, en plena guerra freda, van enviar delegacions de dones a Vietnam del Sud i del Nord per oposar-se a la guerra i aconseguir aturar-la.
Sempre han treballat, i treballen coordinadament amb les Nacions Unides perquè les seves contribucions siguin més reeixides.
