La Revolució Francesa afegeix la fraternitat als ideals de llibertat i d’igualtat. Com a exponent d’una possible excel·lència humana, la fraternitat s’oposa a la imposició bruta del més fort, al homo homini lupus, a la lluita cega i competència enunciada en les lleis de l’evolució. La fraternitat com a valor moral té arrels en la religió, i també l’estoïcisme l’avança amb la concepció universalista de l’ésser humà. Però la dimensió política de la fraternitat arriba en la Il·lustració, i en el moviment obrer i els idearis so-cialistes i anarquistes.
Encara que avui la fraternitat no s’esmenti gaire, està inclosa en la solidaritat, l’altruisme, l’empatia o el fet de posar-se en el lloc d’altri. La fraternitat suposa l’extensió del marc de referència a la globalitat del món i és una mostra del canvi de la consciència moral en el temps, paral·lel a un cert progrés ètic propi de la humanització. Les Nacions Unides, amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, han donat un nou impuls a la fraternitat, afegint-hi la necessitat racional de la previsió científica sobre l’emergència climàtica. La referència a l’ecologia és una part ineludible de les prospectives de futur.
Ha quedat obsoleta l’antiga representació de l’humà com a amo absolut de la naturalesa. A tot estirar, pot quedar la tesi de Bacon segons la qual a la natura se la domina obeint-la. El model de desenvolupament actual –incloent-hi el capitalisme d’Estat– és insostenible i aboca el món al col·lapse. Vet aquí una contradicció interna del capitalisme que de debò és científica, contradicció insuperable que ja no té el condicionant ideològic característic del marxisme. També la pandèmia evidencia que el marc de referència només pot ser global (per això és justament pandèmia): la ciutadania del primer món està racionalment interessada a fer que les vacunes arribin arreu. Tot plegat potencia la fraternitat com a valor moral afegint-hi la necessitat racional.
