Decidir si acceptar o no la Copa Amèrica de Vela és una tasca complicada, tant per a la majoria de la ciutadania com per als experts, pel que fa als costos i beneficis de grans esdeveniments esportius com aquest. Els especialistes han desenvolupat diversos mètodes per fer aquests càlculs i disposen d’una sèrie de casos emblemàtics tant d’èxit com de fracàs.
Per exemple, els Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona es consideren un èxit pel fet que van impulsar el turisme i van remodelar la ciutat. En contrast, els Jocs Olímpics de 2014 a Atenes són recordats com un desastre a causa de la seva mala organització i corrupció, fins al punt que es creu que el deute generat va contribuir significativament a la crisi econòmica grega. En termes més generals, alguns estudis indiquen que els esdeveniments esportius poden generar 16 euros de guany per euro invertit; tanmateix, també hi ha advertiments sobre esdeveniments com la Fórmula 1, que no ha resultat rendible a cap seu europea.
És per això que és fonamental ser prudent i fer un examen curós del tipus d’esdeveniment i del context de cada proposta. A més, el canvi climàtic i les consideracions ambientals, com la petjada de carboni, compliquen encara més les estimacions sobre la conveniència que una ciutat aculli grans esdeveniments esportius. Aquestes avaluacions les han de dur a terme equips multidisciplinaris altament qualificats, però no per prendre decisions a porta tancada, sinó assegurant la transparència i fomentant la participació ciutadana en el procés. En cas contrari, la percepció que els beneficis són per a uns quants mentre els costos recauen sobre la ciutadania es veurà reforçada.
Encara que els ciutadans comuns no tinguin coneixements tècnics sobre fons marins o sistemes d’ancoratge i boies, sí que experimenten els efectes d’un macroesdeveniment esportiu en, per exemple, la saturació del transport públic, l’augment dels lloguers i els preus dels aliments. A més, tenen tot el dret d’indignar-se si, en el context d’una sequera perllongada, descobreixen que les tripulacions dels velers poden arribar a consumir fins a 5.000 litres d’aigua al dia per rentar vaixells. El fet que, a diferència de pilotes de futbol, bicicletes o sabatilles esportives que qualsevol persona pot tenir, els velers estan a l’abast d’una elit molt reduïda, subratlla encara més la necessitat de justificar de manera oberta, transparent i concreta la conveniència d’allotjar l’esdeveniment a la ciutat, si és que realment val la pena.
Per això, el “màrqueting amb causa” o “màrqueting compromès”, en què les corporacions donen un percentatge dels seus guanys o vendes a una causa social, podria ser especialment apropiat en aquest cas, encara més quan l’esdeveniment ja està en marxa. Atès que cada equip necessita un pressupost mínim de 100 milions d’euros per participar-hi, seria pedagògic i socialment responsable que els grans patrocinadors donessin directament una part significativa per abordar alguna de les problemàtiques més urgents de les comunitats locals. Aquesta seria una manera efectiva de demostrar que és la ciutat i no només unes poques elits les que realment guanyen amb la Copa Amèrica de Vela.
