Keita Baldé: el futbolista que ajuda els temporers

Tot va començar durant el confinament. En aquells dies en què Instagram es va convertir en la plaça del poble, l’entitat Casa Nostra, Casa Vostra va organitzar una conversa entre l’actor Paco León i el treballador del camp a Lleida Serigne Mamadou. En un moment de la conversa, Mamadou explica com és el dia a dia dels temporers i com, en les setmanes de feina al camp, tenen un desgast físic que els pot arribar a fer perdre vint quilos: “No menges bé, no dorms bé, vius al carrer … és una merda”. Comença a plorar i es desconnecta.

Entre els centenars de persones que ho estaven veient aquesta escena hi havia, a milers de quilòmetres, Keita Baldé. A casa seva, aquest futbolista del Mònaco internacional amb la selecció del Senegal, també es va posar a plorar. Després d’escoltar Mamadou, Baldé va trucar a Nogay Ndiaye, de l’associació Fruita amb Justícia Social, que ajuda els treballadors del camp a les comarques de Lleida, i va oferir-se a pagar l’allotjament de dos-cents temporers durant quatre mesos.

Nascut a Arbúcies fa 25 anys, a Keita Baldé les ganes d’ajudar els altres li venen de lluny. Fill de pares senegalesos, va passar la seva infantesa entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera i, des de ben petit, va destacar jugant a futbol. Quan tenia nou anys el va fitxar el Barça i va passar sis anys a La Masia, on va marcar més de tres-cents gols. Durant aquell temps, quan acabava la temporada, agafava les samarretes que li donava el club o les bambes de les marques que el patrocinaven i les repartia entre els altres nois del barri.

Mai no en va fer bandera i, aquesta vegada, tampoc volia que fos així. De fet, Baldé va demanar als activistes de Fruita amb Justícia Social que no se sabés que ell era al darrere d’aquesta donació i que tota la logística es gestionés des de Catalunya mateix. Però, a l’hora de parlar amb hotels perquè acollissin els temporers gratuïtament, molts s’hi van negar i d’altres van al·legar que, després de l’aturada del coronavirus, encara no estaven a punt per reobrir.

És per això que, al cap de deu dies, el futbolista va decidir fer un comunicat per explicar públicament que s’havia ofert a pagar allotjament, menjar i roba a desenes de temporers. En aquell moment, tant el gest de Baldé com la negativa dels hotels ja eren en boca de tothom i el davanter va buscar fer pressió per intentar trobar una manera de solucionar la situació.

Va recordar que molts dels treballadors passen els mesos de la campanya de la fruita dormint al carrer, protegint-se només amb cartrons i pràcticament sense menjar per un sou de misèria. Finalment, després de trucar a diverses portes, es va aconseguir un acord per acollir, entre pavellons municipals i locals, unes 150 persones, a qui també es proporciona menjar i roba pagat pel futbolista.

En temps de l’eslògan ‘Black Lives Matter’, Baldé ha alçat la veu per denunciar que, per a molta gent, potser sí que importen les vides de negres com ell, futbolista amb un alt nivell econòmic, però les vides dels negres que treballen de temporers en condicions “infrahumanes” no importen. En un país en què indignen més les injustícies llunyanes que les properes, un jugador de futbol mig desconegut ens ha posat un mirall al davant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.