La història de lluita i dignitat d’aquest infant del Pakistan nascut el 1983 és admirable i sorprèn per la seva curta edat: va ser assassinat amb només dotze anys.
Iqbal Masih era un nen pakistanès que va néixer el 1983 en una família empobrida i desestructurada. El seu pare els va abandonar poc després de néixer l’Iqbal, i la seva mare treballava de netejadora, però tenia veritables dificultats per alimentar els fills. En una ocasió, pel casament del fill gran, la mare va demanar un préstec a un patró del poble i, per retornar-lo, va haver d’enviar el seu fill Iqbal, de quatre anys, a treballar a una de les seves fàbriques de catifes. La jornada de feina durava més de dotze hores i va acabar encadenat a la tasca, i alimentat sota mínims per tal que no creixés gaire i els seus ditets continuessin fent la millor feina. Els préstecs de la família van augmentar i, com a conseqüència, s’allargava el temps (els anys) que l’Iqbal havia de treballar.
Al cap de cinc anys d’estar retingut treballant dotze hores diàries, l’Iqbal va conèixer Ehsan Khan, un nen que havia fugit del treball esclau de les fàbriques de totxos (una altra de les explotacions més habituals). Khan havia fundat el Front dels Treballadors de Totxanes, per lluitar contra més de dotze hores de jornades laborals esclaves, on tota la família treballava sovint fins a mitjanit, sota la intensitat d’una calor insuportable. L’Iqbal va aprendre de Khan que s’han de denunciar les injustícies i no tenir por.
I, a partir del 1993, l’Iqbal va aconseguir finalment escapar-se de l’explotació laboral a la qual era sotmès, i es va afegir al Front d’Alliberament del Treball Forçat. El carisma, la determinació i el coratge d’Iqbal Masih va impressionar molts i va arribar a les organitzacions humanitàries, que van començar a denunciar la violació dels drets de la infància que suposava l’explotació laboral infantil, cosa que va esquitxar el Govern del Pakistan. Tot i que el 1992 el país havia signat la Convenció contra el Treball Infantil, el Govern el tolerava per deutes familiars, com era tradició.
L’activisme de l’Iqbal era cada vegada més incòmode per als que es beneficiaven del treball infantil. Però tot i les amenaces que rebia no va acceptar mai l’escorta policial i es va negar a traslladar-se a la capital per situar-se en un lloc més segur. El 1995, amb dotze anys, va ser assassinat mentre anava en bicicleta. Uns anys abans havia rebut un premi en reconeixement del seu activisme; el 2000 en rebé un altre, a títol pòstum, anomenat Premi dels Nens del Món.
