El nazi que salvava jueus

Mai tot no està perdut en la condició humana. Sempre reneix l’esperança –fins i tot en els contextos tràgics– i hi ha bondat en els mals més absoluts. Aquesta és la història de Wilm Hosenfeld, un oficial nazi que al final de la Segona Guerra Mundial va trobar-se amb un jueu indefens, Wladyslaw Szpilman, pianista i que sorprenentment havia escapat de l’Holocaust. La pel·lícula El pianista, de Roman Polanski va retratar aquella història. 

El capità Hosenfeld havia estat un entusiasta pedagog, un bon pare de família, i fins i tot un catòlic devot; també era un gran patriota. Provenia d’una família benestant de la regió de Hesse que, amb dinou anys, va ser enviat a combatre a la guerra fins a caure ferit de gravetat en dues ocasions. Acabada la Primera Guerra Mundial, es va casar i van tenir cinc fills.

A la llar familiar sempre hi havia interès per la música, l’art i la literatura. Quan Hitler va arribar al poder, l’any 1933, es va afiliar al Partit Nazi i a les forces parapolicials de la SA. Durant la Segona Guerra Mundial va ser enviat a Polònia com a comandament intermedi, encarregat d’un camp de presoners. No obstant, Hosenfeld no compartia la radicalitat de l’antisemitisme del Tercer Reich ni l’adoctrinament de les Joventuts Hitlerianes. 

A mesura que avançava la guerra, Hosenfeld sentia vergonya de tot el mal comès i els seus diaris mostren un sentiment de culpa, però també un cor compassiu amb qui podia ajudar. Va ser el cas del pianista de Varsòvia, qui escrigué en les seves memòries sobre aquest oficial nazi amb gratitud, perquè el va ajudar a amagar-se entre les runes i li portava cada dia aliments per a mantenir-se. En acabar la guerra, va ser detingut pels soviètics i enviat a un camp de presoners a Stalingrad, condemnat a 25 anys de reclusió.

La seva vida s’acabaria deteriorant i moriria després de diversos infarts, però entrat el segle XXI, i publicades les memòries de Szpilman, es va descobrir que Hosenfeld havia ajudat jueus polonesos i comunistes alemanys que fugien de la barbàrie. Israel el va arribar a considerar ‘Just entre les Nacions’, un títol altament honorífic mai concedit a un oficial del nazisme. El Mal no pot matar mai tot el Bé, i és aquí on reneix de nou cada vegada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.