Aquesta mostra de curtmetratges ens presenta homes i dones que lluiten per sobreviure, per exemple, dones del Vietnam malaltes de Sida o pagesos de Burkina Faso afectats pel Canvi Climàtic.
Finestres del món és una exposició permanent però de contingut variable. De fet, aquesta proposta ja fa temps que té el seu espai al Caixaforum de Barcelona. Neix de la voluntat d’apropar al visitant cultures, persones, problemes d’arreu del món a través de curtmetratges. Els vídeos retraten petites històries de diferents països. Sovint es descriuen situacions adverses davant de les quals els protagonistes mostren una actitud valenta i esperançadora. Grans exemples de resiliència.
Aquesta és la part fixa de l’exposició. Ara bé, els curtmetratges, d’entrada lliure, van canviant. Es renoven cada trimestre. Els que us explicaré, es poden veure fins el 15 de març, i són Mi bicicleta no me pertenece, Up the hills, down the valley i El diari de Nabonswendé. Els veig projectats a l’edifici de Puig i Cadafalch, antiga fàbrica tèxtil rehabilitada com a edifici d’art. He arribat aquí atreta per una altra exposició que quan llegiu aquest article ja haurà finalitzat: Un Thyssen mai vist. Després de gaudir dels quadres, canvio el xip, faig un salt en el temps i em miro els curtmetratges. Llàstima que no ofereixen crispetes.
Tres curtmetratges
Mi bicicleta no me pertenece és un documental dirigit per Raúl San Roman, en què la mateixa bicicleta ens relata la seva història. Ens parla dels diferents països pels quals passa i els diversos propietaris en què cau. La bicicleta serveix com a fil conductor per viatjar per punts de Centreamèrica. Ens mostra realitats com la dificultat per accedir a l’aigua, la lluita de les dones per a la igualtat, les bandes de joves (les maras) i la relació amb els Estats Units.
Tot seguit, quan començo a veure El diari de Nabonswendé (Dir. Pablo Tosco) canvio d’estil –és una història narrada en primera persona–, de país, de ritme i de temàtica. Aquest curt ens presenta com viu la població pagesa el Canvi Climàtic. A Wapassi (Burkina Faso) abans plovia de forma regular i constant, en canvi ara, o bé plou molt fort, cosa que fa malbé les collites, o bé no plou i el terreny s’asseca. A més, aquest poble subsisteix del que conrea i això afecta la seva alimentació.
Finalment, el curt Up the hills: down the valley (Dirs. Puhong Thao Tran i Swann Dubus) em trasllada al Vietnam, a una zona muntanyosa on hi viuen dones que pateixen el VIH. A través dels seus testimonis directes veiem que tenen en comú: les van infectar els seus marits. Ells van adquirir el virus pel consum de drogues i després la van transmetre a les seves dones a través de les relacions sexuals. Són històries de superació. Dones que van estat a punt de morir, però van tornar a agafar el control de les seves vides i vanressorgir com a dones fortes.
Després de veure tot això, de tornada, la pregunta que queda per resoldre, mentre tanco la porta i les finestres de casa és què faig ara amb tota aquesta informació. Com em vull posicionar.
