Hola a tots,
L’altre dia amb una metgessa parlava de com som fruit del que hem viscut i de com la infantesa imprimeix caràcter. Abans, els que érem de família nombrosa no érem ni millors ni pitjor, però sí diferents. Després dels mots “pare” i “mare” apreníem “germà” i això volia dir que les joguines eren per a tots, les habitacions mai eren individuals, a taula sempre hi havia convidats que la mare acceptava de bon grat… I les motxilles, els sacs de dormir, les bicicletes, els patins i mil i una cosa més eren comunitàries.
Seria erroni pensar que la gent amb un germà està menys acostumada a compartir o que els fills únics són sempre egoistes i malcriats. Però és cert és que hi ha valors que és més fàcil treballar-los en unes condicions determinades. Per exemple, les noies que estaven internes durant el curs teixien uns vincles de germanor molt forts. Igual que pertànyer a un grup escolta, una colla castellera… A la vida tenim moltes ocasions per a aprofundir en aquest sentit de Fraternitat. El món, en això, però, sembla contradir-se, ja que sovint es diu: “Tothom procura per un mateix; fes-ho tu també”. Just al contrari del que faríem si la Fraternitat es visqués amb normalitat. Amb els germans pots no avenir-te, però te’ls estimes. Compartim l’origen, la història, el grup… en tenim consciència, ho sabem i és tan natural que ningú ho posa en dubte. El mateix hauria de ser amb la resta de la humanitat, tenim més coses que ens uneixen que no pas ens separen, però sovint aquestes eclipsen allò que compartim. Algú pot pensar que sóc idealista. Jo no ho veig així. Comparar la Fraternitat amb les bones relacions entre els germans és tant plausible com pensar que la Terra és un tot i que el mal que li fem en un punt repercuteix a la resta. Si ens adonem que som fills de la mare Terra, un altre Món serà possible.
Una abraçada.
Famílies nombroses
