L’historiador ens recorda una de les figures que lluitar per la igualtat, però va criticar la Revolució Francesa.
La Fraternitat seria simplement innecessària si la Llibertat fos realment ben entesa i si la Igualtat es convertís un dia en una autèntica realitat. En altres paraules, la Fraternitat podria passar sortosament a la història si es complissin sense embuts els dos primers eslògans de la Revolució Francesa.
Dit això us presento un personatge relacio-nat amb el tema proposat: François Noël Babeuf, conegut com Graco Babeuf, home senzill, defensor d’una radical “igualtat” entre tots els ciutadans i crític amb els resultats obtinguts amb la Revolució de 1789. Ell era ben segur partidari d’arribar com fos a la “igualtat” per no haver d’ esperar posteriors actuacions compensatòries “fraternals” de cap tipus ni de cap classe. Expliquem-nos: La Revolució havia estat dirigida per la burgesia, que en resultà la principal beneficiada. I els pagesos humils, integrants del poble ras, que havien participat en la revolta al costat d’aquesta burgesia en la lluita contra els nobles privilegiats, es van quedar frustrats i desenganyats. En altres, Babeuf se sentiria traït en comprovar que la Revolució s’havia quedat realment a la meitat del camí i que calia exigir una autèntica “igualtat” entre tots. Per això va defensar la col·lectivització de les terres, va influir en les posteriors revolucions reivindicatives de 1830 o de 1848 i va establir les bases d’un seu socialisme utòpic, germen del que seria la seva particular visió comunista de la vida i del món. I per això, finalment, va ser condemnat a mort. Utilitzant uns qualificatius ben propis de l’època diríem que els interessos econòmics i socials de la burgesia van fer passar per la guillotina els homes “molt dretans”, partidaris de l’Antic Règim, però també i sobretot els que eren tinguts per “massa esquerrans”, ja que exigien uns canvis més radicals.
La fraternitat avui encara és imprescindible. Ara bé, no es pot perdre de vista però que, una vegada assolida la llibertat política, el que li cal a una societat és aconseguir sense demora la igualtat entre tot els seus integrants. Dit d’una altra manera: El dia que el món estigui ben repartit –insisteixo- la Fraternitat serà innecessària. Utòpic? Pot ser sí, però se n’ha de ser sempre. Com el gairebé desconegut Babeuf.
