Vivim en una societat que demana homes i dones amb experiència, però que al mateix temps no els aprecia. Per exemple, els anuncis d’ofertes de feina estan plens de requisits que limiten els candidats segons els anys d’experiència. En canvi si observem les dades, un 40 per cent dels aturats de l’Estat espanyol són majors de 45 anys. En un altre sector, com és el món de l’esport, l’experiència es penalitza i el criteri edat s’imposa quan arriba el moment de renovar contractes. Un altre cas: ens envolten avis i àvies carregats a l’esquena d’experiències, algunes d’elles que potser cap individu del segle XXI ja tornarà a viure, però que ningú els escolta. Les històries del passat generalment ens avorreixen.
Ara bé, encara que principalment associem l’experiència a la maduresa, haver fet durant molt de temps una mateixa activitat o contràriament haver tingut una vida molt variada i plena d’aventures, no ens atorga aquest valor. No tothom és capaç de transformar l’experiència en coneixements útils, en saviesa, en un bagatge transferible a futures generacions. D’experiències tots en tenim, però no tothom té la maduresa de saber-les aprofitar. I aquesta és la veritable riquesa de l’experiència.
L’historiador atenenc Tucídides ja afirmava: “Entre homes i dones no hi ha gran diferència. La superioritat consisteix en aprofitar les lliçons de l’experiència”. I quasi vint segles més tard el novel·lista espanyol José María de Pereda encara insistia amb la mateixa idea: “L’experiència no consisteix en allò que s’ha viscut, sinó en allò que s’ha reflexionat”. Aprenentatges, que sense la necessitat d’esdevenir consells a seguir sense criteri, es poden transmetre i poden ser útils per a altres persones.
Però prèviament perquè això pugui passar cal un requisit previ, l’home ha de tenir el dret i la llibertat de viure les seves pròpies experiències, ja siguin bones o dolentes. De totes se’n poden aprendre coses. I una societat ha de permetre i oferir als seus ciutadans la possibilitat de viure experiències, començant en l’àmbit laboral, però també en altres factors de la vida. I, en aquest cas, cal tenir en compte especialment el col·lectiu més jove que comença a fer la seva pròpia ruta vital.
Una societat sense experiència no se sabrà enfrontar als canvis quan aquests es produeixin, perquè aquest valor ens ensenya a identificar unes pautes, a anticipar-nos a unes situacions, a ser més crítics i a diferenciar allò que és possible a allò que és probable.
