Escriure i llegir

Avui hi ha un petit aparell, l’ipad, que moltíssimes persones fan servir. Aquest aparell, però, ho té tot, ni tot el que té és veritat. I això ens condueix a dues  consideracions.

La primera, i de suma importància: exercir la capacitat crítica que ens ha de portar a buscar fonts, causes etc, per no empassar-nos-ho tot,  perquè avui dia una  cosa normal  i tan vella com la humanitat és mentir, difamar, enganyar, manipular, pervertir, tergiversar les informacions en benefici d’alguns, sense fer esment de la veritat o el bé de l’altre(s). Dit d’una altra forma: deixar de tenir present la dignitat de l’altre, que és un dret. L’amor o estimar és respectar aquesta dignitat. El quòdlibet és: Qui no vol ser respectat? I aleshores hi ha la gran llei d’or: No facis a l’altre el que no vols que et facin a tu. Molt fàcil de dir, però no tant fàcil de portar a terme. I enigmàticament, perquè és tan difícil començar per un mateix?  

La segona, cal llegir. La qüestió és si se sabrà fer un ús dels aparells tècnics per aprendre a llegir. Una lectura comprensiva, no només tècnica o de normes o ordenances o un algoritme. No una lectura material o fonamentalista. Aquest, al meu parer, és el gran repte que ens porten les noves tecnologies. Lliures per aprendre o esclaus per sotmetre’ns?                                                                         

I sortosament no és responsabilitat només de l’escola sinó de la societat. El  nucli de la societat continuarà essent l’entorn on neix tot ésser humà. Com és aquest entorn? Sense perdre una visió global i en aquesta pluralitat, el fonament  ha de ser la confiança bàsica, generada per l’entorn i per a l’entorn.  El primari, la família, ha d’inocular, injectar: pau i serenor. I per això, una vegada més, cal recordar l’escala de valors, la piràmide d’Abraham Maslow, de la qual n’he parlat bastant. El primer esglaó per a viure, no únicament sobreviure, és l’estabilitat econòmica que implica: hàbitat, menjar i treball. Això que és tan fàcil d’escriure o dir, no és a l’abast de tothom. I el saber llegir ens permet fer-ne ús com a arma per avançar en la nostra “humanització” i no únicament en la “hominització”.

Les anomenades vacances és un moment de poder llegir i escriure amb plaer. Comunicar-nos per fer florir el cuc de la inquietud per llegir. Em deia una persona:  “Un dia vaig adonar-me, quan tenia 19 anys, que si no llegia, em moriria”. El llegir, i si va acompanyat de l’escriure tant millor, és vida. Així tenim els nostres grans escriptors que és una llarga llista de catalans i catalanes. Cal entrar en una llibreria i l’ansietat emergeix davant de  la quantitat de publicacions de tota mena i que “el llegir no faci perdre l’escriure”. Cal saber escollir. Quin rol tant magnífic el de pares, mestres i llibreters en introduir a la lectura a través d’aquests aparells que no en tenim encara la pedagogia: com ensenyar i aprendre? 

La paremiologia és l’estudi de les parèmies, és a dir, els refranys, proverbis i dites, la intenció dels quals és transmetre algun coneixement tradicional basat en l’experiència. Què és l’essencial? Menjar poc i pair bé. O com es diu en castellà: “Pollino que me lleve, y no caballo que me arrastre”. I aquesta dita es pot aplicar raonablement a molts àmbits de la nostra vida.

L’escriptura fa  va ser l’inici d’una gran revolució per a poques persones i mantinguda al  món occidental pel gran paper dels monjos amb els manuscrits als monestirs. El  1440 hi ha una  altra gran revolució: la impremta. La cultura a l’abast de tothom, cosa que encara continua. I ara s’hi  afegeix la revolució digital en un món global. Gaudir-ne però que l’immediat no ens faci perdre l’important: El llegir no ens faci perdre l’escriure. Quincriteri? Un seny personal, escolar i comunitari, però sempre obert a la pluralitat. La  lluita permanent  contra el pensament únic que ens volen imposar. S’impulsa un sol llenguatge tècnic, una intel·ligència artificial, convertir  l’ésser humà en un algoritme. Hi ha la intenció de controlar-ho tot. Això és un fet, no una fantasia. I de tots els autors i autores que he llegit quan ens presenten  un panorama real però ben obscur, tots  acaben dient que cal combatre-ho amb la capacitar crítica, enraonar lògicament i sincer dialogar.  

I cal no oblidar que el mètode de lectura és com conduir un cotxe: segons per on anem hem de fer servir el canvi de marxes. Pel contingut del text anirem més de pressa o valorarem que  cal anar a poc a poc per comprendre…., i això avui, amb la immediatesa, no és tan fàcil. Comprendre-ho tot a la primera és demanar un impossible cognitiu, un perill. I perill que pot ser  aprofitat per manipular, imposar el pensament únic i creure que pensar és fàcil. No. El vertader pensar, no el tècnico-matemàtic, implica  mal de caps, ansietats, moments de crisi, d’esforç, àdhuc depressius; però no pensar és molt  pitjor. Cal escollir: pensar o morir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.